Ordino és la parròquia que millor ha sabut conservar i respectar l’entorn natural. A 1.300 m d’alçada, en una superfície de 85 km2, on un 33% del territori són boscos i amb una població de 4.000 habitants, el paisatge es presenta com un valor únic. Sens dubte, representa un exemple d’integració de la societat contemporània en plena natura amb una divisió del territori formada per vuit poblacions: Ordino, Sornàs, Segudet, Ansalonga, la Cortinada, Llorts, Arans i el Serrat. En tots elles, les tradicions i els costums de la vida rural conviuen amb una oferta turística de qualitat pensada per a tota la família.

Segons l’ordre protocol·lari, Ordino és la tercera de les set parròquies que integren Andorra. Al segle IX, a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell apareix per primera vegada Ordino amb el nom d’Hordinavi.

Ordino Històricament la base de l’economia de la parròquia ha estat l’agricultura i la ramaderia. Durant el segle XVI es va potenciar la indústria de la farga catalana i aquest fet va provocar un augment de la desforestació dels boscos per obtenir carbó vegetal. Aquests espais es van utilitzar per a l’agricultura. La mina de Llorts, juntament amb les de Sedornet i els Meners de Ransol, van alimentar les fargues de la parròquia. La indústria siderúrgica va esdevenir el principal motor econòmic de la parròquia i d’Andorra, fins a mitjan del segle XIX quan va començar a decaure. El valor de la indústria ha perdurat en el temps en forma de patrimoni cultural amb la Ruta del Ferro a Andorra, un itinerari transfronterer que inclou el País Basc, Catalunya, Andorra i França, i que va rebre la menció d’honor del Consell d’Europa al 2004.
Ordino aporta a Andorra algunes de les personalitats més il·lustres de la seva història amb noms com el d’Antoni Fiter i Rossell, de Casa Rossell, autor del Manual Digest sobre els usos i els costums andorrans, i Guillem d’Areny-Plandolit, promotor de la Nova Reforma amb l’aplicació de la qual va provocar canvis profunds en les institucions.