Artistes

Jean luc HERBERT

“Ne me quitte pas »
és una col·lecció d’imatges realitzades al centre geriàtric El Cedre del SAAS aquets dos ultims anys
L’objectiu d’aquest treball és oferir als seus residents, a les seves famílies,a els seus éssers estimats, i també als visitants, i per descomptat els treballadors, una visió alhora artística i sensible de la vida del centre:
penes i alegries,
el seu dolor i esforç,
ritme i moviment,
la seva duresa i la seva dolçor,
La seva monocromia i el seu color

“Ne me quitte pas »
Representa tot lligam entre el passat i el present,
és el sentit donat per la família a allò que es converteix aquell o aquella que acompanya
és la memòria que es manté i / o que s’aprèn
és el manteniment dins d’una vida esdevinguda encara més fràgil
són els gestos tècnics fets quotidianament
són aquestes separacions, aquestes llàgrimes aquest plor i aquest dol
són aquestes carícies, aquestes mirades i aquests petons
són aquests ulls que brillen, i aquestes mans que encara porten la calor …

“Ne me quitte pas »
són tots aquests retrats
és un temps gravat, un homenatge a la vida,

Una invitació a l’acceptaciò

——————————————————————————————————————————

Gemma PIERA

La meva formació com a ceramista configura l’execució d’una gran part de la meva obra, utilitzant per tant la tècnica de la ceràmica i el gres com a base principal. Gairebé sempre treballant en blancs i negres, i introduint-hi diversos materials com el ferro, el plàstic, el vidre, el cordill, etc, buscant establir un diàleg entre matèries, on un element ajuda a donar rellevància a l’altre.
En la recerca de noves tècniques, he fet algun tanteig en el món de la vitrofusió, experimentant la resposta del vidre combinat amb altres materials
També desenvolupo una obra més intimista i de recerca, manipulant el paper i les fibres tèxtils, com matèria d’expressió plàstica, buscant sempre, la relació que s’estableix entre els materials, i creant punts de tensió que em permeten descobrir nous camins en el procés creatiu.

——————————————————————————————————————————

Alfons VALDÉS

——————————————————————————————————————————

Zhihong ZHENG

——————————————————————————————————————————

Reinaldo MÀRQUEZ

Ficha técnica de la obra:

Autor: Reinaldo Márquez

Técnica: Edición e impresión digital sobre soporte rígido

Medidas: 80 x 80 cm

Texto presentación:

Existe un universo de emociones y sensaciones desconocido para muchos, pero muy real y sufrido por otros. Partiendo de una experiencia personal, el autor pretende expresar una visión con tintes surrealistas, de una afección humana y sus consecuentes reacciones emocionales, en el conjunto de personas que la padecen … este universo lo conoceremos como “ALERGIAS”.

Se presenta un conjunto de imágenes enfocadas en el género de Fotografía de autor, que con el uso de técnicas de edición digitales y el apoyo de estimulación de sentidos en el espectador, desvelarán una oscura realidad.

Text de presentació
Existeix un univers de emocions i sensacions desconegudes per a molts, però molt real i sofert per altres. Partint d’una experiència personal, l’autor pretén expressar una visió amb tints surrealistes, de una afecció humana i les seves conseqüents reaccions emocionals, en el conjunt de les persones que el pateixen… aquest univers el coneixem com “AL·LÈRGIES”

——————————————————————————————————————————

Monique COUDERC

La naissance d’un tableau est mystérieuse… alternant de longs moments de réflexions et de fulgurances créatives, mon travail se nourrit de la couleur, des matières, de mes expériences et de mon rapport au monde.
Les tableaux actuels sont faits principalement à l’acrylique et d’éléments de récupération glanés au fil des jours…
Je commence par faire des fonds colorés que je travaille en plusieurs couches de peintures. Puis vient la construction, comme un puzzle, de mon tableau. J’introduis divers papiers (extrait de livres, de partitions de musique, du carton, de la gaze, de revues…) et affiches récoltées lors de mes voyages en Europe. J’apporte à ces « bouts de papiers, de tissus, de filets etc.. »une autre vie, une autre interprétation. Chaque tableau à son histoire, un vécu que j‘aime raconter…
J’introduis également des pâtes et gels de structure, du minéral composé de sables. Le processus créatif devient intuitif dans la relation des couleurs et de la composition globale de l’œuvre.
Lorsque le tableau est bien avancé, un équilibre se fait ; j’utilise les pastels secs, des crayons de couleur pour tracer des traits, marquer les lignes, faire ressortir les couleurs afin de structurer et donner davantage de force à la composition finale.
El naixement d’un quadre és misteriós… alternant llargs moments de reflexió i de fulgurances creatives, el meu treball es nodreix del color i de les matèries, de les meves experiències i de la meva relació amb el món.
El quadres actuals son fets principalment amb acrílic i elements de recuperació trobats al llarg dels dies.
Començo per fer els fons de colors que treballo amb varies capes de pintura. Després ve la construcció com un pusle, del meu quadre. Introdueixo papers (llibres, partitures de musica, cartró, revistes…) i cartell recol·lectats durant els meus viatges per Europa. Aporto aquest trossos de paper, de teixits, una altra vida, una altra interpretació. Cada quadre té la seva història, un viscut que m’agrada explicar…
Introdueixo també pastes i gels a la estructura, minerals i terres. El procés de creació esdevé intuïtiu dins de la relació de colors i de la composició global de l’obra.
Quan el quadre esta ben avançat, es fa un equilibri, utilitzo pastels secs, llapis de colors per traçar ratlles, marca línies, fer sortir colors a fi de estructurar i donar més força a la composició final.

——————————————————————————————————————————

Miguel LEBRON

Les Chants de la Terre.

Depuis la naissance du monde, le champ magnétique terrestre nous entoure, nous oriente et nous protège.
Soumis à l’influence de cette énergie, puissante et inépuisable, la matière se transforme, bouge, prend vie.
En rendant visible l’invisible, « Les Chants de la Terre » sont l’expression picturale des champs magnétiques terrestres.
Ils nous transportent au-delà du temps, dans un voyage initiatique où l’irrationnel devient tactile, le rêve réalité.
Situés entre le Land Art et la Post-Photographie, ils représentent l’expression magnétique de la terre, à un moment et un lieu très précis.

Els Cants de la Terra

des del naixement del món, el camp magnètic terrestre ens envolta, ens orienta i ens protegeix.
Sotmesos a la influència d’aquesta energia, potent i inesgotable, la matèria es transforma, es mou, agafa vida.
Fent visible allò invisible, ” Els Cants de la Terra” són la expressio pictural dels camps magnètics terrestres.
Ens transporten al més enllà dels temps, dins d’un viatge iniciàtic on lo irracional esdevé tàctil, el somni, realitat.
Situat entre el Land Art i la Post fotografia, representen la expressió magnètica de la terra, en un moment i lloc precís.

——————————————————————————————————————————

Martín BLANCO

LA MODERNA AROMA DE LA VIDA
Art Digital
70cm x 100cm

(…)
La societat moderna és cada cop més global.
El concepte de globalització està fortament lligat amb l’aparició d’Internet.
Si bé comença com una xarxa de caràcter militar creada pel Departament de Defensa dels Estats
Units l’any 1969, fa la seva aparició tal com la coneixem avui en dia a mitjan anys 90.
I és ja més recent, a finals de la dècada dels 90, quan apareix el fenomen conegut com a “bloc”.
Gràcies a aquest fenomen, la gent comença a trobar canals de comunicació abans inexistents, ja
que no tothom tenia accés a publicar articles d’opinió en qualsevol mitjà de comunicació
tradicional.
Així doncs, comencen a aparèixer tot tipus de blocs en què la gent opina, argumenta, exposa i
critica sobre temes de qualsevol índole, i a poc a poc la informació es descentralitza.
(…)

——————————————————————————————————————————

Juan Manuel GONZALEZ

Concepto del trabajo: Lo infinito
La pintura me deja sentir que soy parte de este mundo de una forma activa y transformadora, y al mismo
tiempo ser parte de una tradición. Pintar me da pertenencia cuando entiendo que soy un pequeño
eslabón más en un cadena ancestral, y eso me conmueve.
Si ahora pinto árboles o animales, es porque ya no me es extraña la pintura rupestre de la prehistoria
humana, pues creo que con el devenir de los tiempos las personas somos nuestros hijos pero también
somos nuestros muertos, y que mediante mi trabajo, la pintura, reconozco lo construido y al mismo
tiempo hago mi aporte hoy, manteniendo la conección con mi esencia.
El filósofo Baruch Spinoza decía que no hay una única esencia, sino que somos todos parte de la misma
esencia, que somos una forma del infinito.
Y para mi la pintura encarna ese infinito.

Concepte del treball: L’infinit
La Pintura em deixa sentir que sóc part d’aquest món de una manera activa i transformadora, i al mateix temps, ser part d’una tradició. Pintar em dona el fet de pertànyer a quelcom quan entenc que sóc un petit esglaó més en una cadena ancestral, i això em commou.
Si ara pinto arbres o animals, és perquè ya no se’m fa estranya la pintura rupestre de la prehistòria humana., doncs crec que amb el esdevenir dels temps les persones som fills nostres però també dels nostres morts i que, mitjançant el meu treball,la pintura, reconec lo construït i al mateix temps hi dono alguna cosa, mantenint la conecció amb la meva essència.
El filòsof Baruch Spinoza deia que no hi ha una única essència, sono que tots som part de la mateixa, que som una part de l’infinit.
I per a mi la pintura encarna aquest infinit.

——————————————————————————————————————————

Jeniffer FERRER

“CAVIL·LACIONS”
Què s’amaga darrera de la frontera d’un rostre?
Circumstàncies, experiències, bellesa…
On resideix la bellesa?
Floreix de la naturalesa humana?
O s’arrauleix sota el seu abric?
Traspassar la frontera, trobar l’essència.

 

Us convido a entrar en un món fràgil i escruixidor a través de múltiples lectures del rostre que reflecteixen la transitorietat de la vida i de la bellesa.
Un arbre, síntesi entre l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement, ens acull sota la seva copa. De les seves branques pengen fràgils i estranys fruits: rostres buits que ens interroguen, obligant-nos a reflexionar sobre la fugacitat de l’experiència humana, la bellesa i la seva inexorable transitorietat. Els seus llavis freds semblen murmurar-nos que gens roman, gens està complet, gens és perfecte.

——————————————————————————————————————————

Ioana Dana NITESCU

Instalación evolutiva con el título “El sol y la luna”.

La instalación cambia su aspecto por la noche y de esta manera se destaca la diferencia entre original y copia. Al final de la transformación la copia guardará solamente unos leves rasgos prestados al original. La belleza interna del original iluminará la noche de una forma singular. Este enfrentamiento inicia un proceso pensativo que valora el poder de la obra artística genuina, que consigue transmitir sensibilidad.
El blanco-negro de las obras, en contraste con los triángulos de color, simbolizan la esencia del gesto, pensamiento artístico materializado en huellas y marcas que rasguñan el papel en formas nacientes que dependen de la luz del sol y de la mirada inconsciente del espectador. Con la oscuridad los pensamientos del artista consiguen encenderse con luz propia, las formas llegan a su plena manifestación.

 

Instal·lació evolutiva, “El Sol i la Lluna”
(…)
La Instal·lació canvia el seu aspecte per la nit i d’aquesta manera se’n destaca la diferència entre l’original i la còpia. Al final de la transformació, la còpia guardarà solament uns lleugers tocs deixats al original. La bellesa interna del original il·luminarà la nit de forma singular. Aquest enfrontament inicia un procés mental que valora el poder de la obra artística genuïna, que aconsegueix transmetre sensibilitat.
El blanc i negre de les obres en contrast amb els triangles de colors, simbolitzen la essència del gest, pensament artístic materialitzat en empremtes i marques que rasquen el paper en formes naixens que depenent de la llum del sol i de la mirada inconscient del espectador. Amb la foscor, els pensaments del artista aconsegueixen encendre’s amb llum pròpia, les formes arriben a la seva plena manifestació.

——————————————————————————————————————————

Emma REGADA

Escultora, performer i dissenyadora nascuda entre les
muntanyes d’Andorra. Ha estudiat Belles Arts a
Barcelona i ha finalitzat el Màster d’educació Artística.
És una de les fundadores del grup de performance Nus-Nu.
Actualment treballa en un taller particular d’Andorra
on desenvolupa les seves escultures, projectes artístics i
treballs de decoració

——————————————————————————————————————————

Delphine GRAUL

Ces masques semblent faussement endormis, les yeux clos, faisant des grimaces, ils sont comme vivants dans une sorte de mouvement figé.
Mon geste volontaire de cette déformation se veut comme une réappropriation par abandon de mon image. L’acceptation de l’imperfection et du changement du corps.

Aquestes màscares semblen falsament adormides, els ulls tancats, fent ganyotes, són com vives dins d’una voluntat de moviment congelat.
El meu gest és voluntari en aquesta deformació que es vol com una re apropiació per l’abandó de la meva imatge.
L’acceptació de la imperfecció i del canvi del cos

——————————————————————————————————————————

Jaume CAMPMANY

Llocs emblemàtics que intento expressar amb el romanticisme que m’ha captat el moment de veure-ho, la sensació de fred, pluja i llums cálides, transmetent la emoció que fa sentir, tant el bon com a mal temps

——————————————————————————————————————————

Àstrid JANER

TÍTOL: Intercanvi

MIDA: A4

TÉCNICA: Acuarel·la i llapis

SUPORT: Paper acuarel·lable

Veig el meu treball com una manera de ser crítica
amb els meus sentiments, fent-los sortir a la
superfície, de manera que puc analitzar-los i entendre
la font de la qual provenen. Aquests recursos
visuals em serveixen per crear un diàleg
entre la meva obra i l’espectador. Tot i que l’obra
presentada es pot acotar a un tema d’ interès o
una temàtica determinada, hi poden haver diverses
interpretacions. Veiem les coses tal i com
som. Tot i així, no vull que les meves obres siguin
un monòleg, sinó que remoguin certes coses en
l’espectador, com per exemple, una qüestió que
podria sorgir de la peça anterior seria “qui sóc jo
d’aquestos personatges, com afronto jo els problemes?”

——————————————————————————————————————————

Alexia NAVARRO – Rascal

Obra
Feelings és el resultat d’una sèrie d’emocions que qualsevol ésser humà
pot sentir. L’artista vol transmetre els diferents sentiments pels quals
passem les persones en tenir una motivació. Quan tens una motivació,
ja sigui per un projecte, un esport, una professió o un hobby recorrem
grans distàncies per impulsos emocionals que ens fan arribar al destí
desitjat. Aquests sentiments no sempre són reconfortants ni agradables,
podem passar d’una eufòria i un entusiasme que inspira a la creació i la
realització fins a una frustració i decepció quan no s’assoleix.
Aquesta obra s’ha realitzat amb el suport de taules de skateboard
perquè per a l’artista l’skate és un clar exemple d’esport que pot englobar
tots aquests sentiments quan el practiques.

 

Artistes presents l’any 2015

Silvia GUILLEM

Silvia Guillem

silviaguillem.blogspot.com

Casa –  Paraula – Lletra – Temps – Branca

Aquests 5 mots són el fil conductor i el significat de l’obra;

(…)

Per mi aquests 5 elements són essencials per desenvolupar la meva obra. A partir d’aquests els projectes van tenint forma.

——————————————————————————————————————————

Jean-Luc HERBERT

Herbert

jluc.herbert@gmail.com

Remets du bois

C’est placer l’arbre au centre de nos vies

de nos villes aussi

c’est en utiliser toute la beauté, la force et l’énergie

c’est ne pas oublier d’alimenter ce qui nous réchauffe

c’est placer la vie avant toute autre chose

c’est ne jamais laisser le feu s’éteindre

c’est se souvenir que nous ne sommes pas éternels

c’est réaliser et se réaliser… voir que la vie est belle

pour moi c’est faire de l’image, pour celle que j’aime

c’est peindre…

ce sont des images grands formats sur bâches

et quelques tirages en encadrement

de mousses,

d’écorces,

de racines

de feuilles

de lychens

de fruits

de saisons qui se posent sur les branches

de troncs marqués par le temps

c’est surtout une installation offerte aux visiteurs

une accroche visuelle

une invitation à entrer dans la magie de la lumière…

où, petits et grands, tel le papillon, se laisseront capturer au fil de la

journée, sur le mur blanc de notre chambre noire.

——————————————————————————————————————————

Neus MOLA

Neus Mola

Concepte

La meva obra gira entorn dels mapes, la geografia i les constel•lacions simbolitzats iconogràficament amb les branques i les arrels dels arbres, de manera que les seves extensions formen una xarxa de camins que volen representar una metàfora gràfica dels trajectes vitals, que defineixen la vida limitada i finita de l’individuo. Aquells camins triats, voluntària o involuntàriament, que ens defineixen com a persona o aquells camins latents mai viscuts o únicament somiats o idolatrats…

La nostra identitat es configura de tots els moments viscuts i aquests s’ubiquen en un mapa imaginari que ens defineix de manera única i particular.

——————————————————————————————————————————

Marc VIDAL

Marc Vidal

http://www.facebook.com/profile.php?id=100009489002622

——————————————————————————————————————————

Maite LUQUE

Maite Luque

Concepte

L’obra que presento al concurs dels Jardins d’Art, representarà (topología) el poble d’Ordino amb la disposició de les capses de metall ( color de “plomb”) i amb els gravats a l’interior.

Dins del gravats (10cm x 10cm) estaran representats diferents llocs d’Ordino, fragments de diferents parts que formaran tot un.

La repetició gestual dins la tècnica i la repetició de la forma en el suport (matriu), són dos elements  que han anat lligats amb la noció del temps.  Aquesta idea, d “explorar” una única forma té una cognotació paradoxal, (ficar el treball de le series) pel fet de poder canviar-la i modificar-la als ulls de l’espectador. “La différence dans la répétition, n’est répétition que par son obsession d’autre chose”.

——————————————————————————————————————————

SEBA

Seba

www.artsiteseba.jimbo.com

Concepte

J’axe ma recherche artistique sur la distance ethnologique entre l’univers

domestique (espaces de sociabilité et privés) et l’existence d’un dehors.

De cette distance naît une confrontation, une intersection et une distanciation

de l’espace privé (le personnel) et de l’espace public (le social).

Le territoire de l’intime dans nos sociétés ne correspond plus aux codes sociaux

historiquement préétablis. Sa (re)conquête demeure néanmoins un enjeu

d’actualité à une époque où le privé et le public interagissent communément.

Les notions d’individualité, de passage, de transition, de frontière, de

protection,de crainte, d’ouverture/fermeture, d’attente, d’issue,

d’isolement…alimentent mon approche artistique.

——————————————————————————————————————————

Mercè CIAURRIZ

Mercè Ciaurriz

Concepte

“Entra potser t’has deixat quelcom”.

———————————————————————————————————————————————————-

Susanna FERRAN

Susanna Ferran

www.susannaferran.com

Concepte

L’espiral és un simbol que trobem en les estructures de l’univers, del que és infinitament petit fins allò infinitament gran, com la doble hèlice de l’ADN fins al remolí de les galàxies.(…)

———————————————————————————————————————————————————-

Montse MAYOL

Montse Mayol

http://montse.mayolmas.com/

Concepte

(…)

Pensament, sentiment i emoció

-El pensament és un fenomen psicològic raciona. No obstant això, els pensaments poden activar sentiments

-El sentiment és el resultats d’una emoció a través de la qual la persona que és concient té accés al seu propi estat anímic.

-En el punt de partida de tota experiència hi ha sempre una sensació física.corporal. Aixó és al que anomenem emoció. (…)

———————————————————————————————————————————————————-

Alexandre BOUZIDI

Alexandre Bouzidi

Concepte

ARROSOIR

L’été pendant deux années comme travail saisonnier j’étais caricaturiste, à Collioure sur la côte Catalane, j’accentuais les expressions des estivants, je captais une partie du visage ainsi que les attitudes ect.

A la fin de chaque saison je fus lassé par cette activité monotone, qui, dans le fond ne me plaisait pas et nourrissait en rien mon travail artistique personnel.

Le travail que je vous présente utilise cette lassitude ainsi que les principes de base de la caricature que je pousse à l’extrême.

———————————————————————————————————————————————————-

Anna MANGOT

Anna Mangot

Concepte

Les obres d’aquest conjunt exploren la forma del cos humà així com les relacions entre les persones. L’estil de l’obra és bastant abstracte, si partim de la base que les figures estan creades a partir d’un traç continu. Perfil vol donar un sentit infinit a la representació de l’home i de la dona, doncs les figures parteixen de la representació gràfica d’aquest símbol. La brillantor intensa dels colors en aquest tipus de suport, serveix a l’artista per donar vida i representar sentiments a les figures.

———————————————————————————————————————————————————-

ZOE

Zoe

artofzoe.com

Concepte

Nature versus Nurture…

Parteixo d’una acció creativa que busca una estructura bàsica en forma de degoteig controlat  que meticulosament vaig fragmentant, imitant la natura; així trobo la repetició d’una unitat que reprodueix  una retícula fractal.

A continuació busco  taques abstractes més compactes per rebaixar la saturació visual , retallar l’espai i conduir la mirada  a un ritme menys artificiós.

He volgut incorporar també certes al·lusions a  l’ estètica dels aborígens australians ( successió de puntets en trajectòria lineal) per recordar que l’art indígena també segueix els principis de  fractalitat.

———————————————————————————————————————————————————-

Jesús CAMPOS

Jesus Campos

Concepte

Diferents tipologies d’extensió del color i atmosferes cúbiques, rectangulars o rodones. A vegades partint només d’un color únic, però ideant la vibració d’altres colors reflectits amb aquest color “èter” o primordial, com si fos l’aigua o el cel, que tenen la capacitat de reflectir algun color a part del seu color dominant.

———————————————————————————————————————————————————-

Mònica ARMENGOL

Monica Armengol

www.monicaarmengol.com

Concepte

Instal·laciò Paleta estesa

Es tracta d’una instal·lació al aire lliure de la meva paleta de colors. Suspensió amb pinces d’una cinquantena de papers tenyits a mà de diferents colors en gradació en tres files de cordill que es veuran il·luminats per la llum exterior.

 

———————————————————————————————————————————————————-

Jules FETA

Jules Feta

http://www.julesfeta.com

Concepte

La Nature Autrement

———————————————————————————————————————————————————-

Pilar LOPEZ BAEZ

Pilar Lopez

http://www.pilarlopezbaez.com/

Concepto

Quizás no haya nada más mítico que esas vacaciones de verano que vivimos de niños… ¿o no? Parece como si esos estíos pasados, más o menos borrosos, tuvieran el poder de hacer palidecer el resto de veranos de nuestras vidas. En los cuadros de la serie “El verano invisible” niños, adultos y familias se nos muestran espontáneos, absolutamente inmersos en sus actividades vacacionales. Sin embargo las imágenes se alejan de la representación fotográfica, más bien parecen pasadas por el tamiz de la mirada adulta que intenta hacer memoria. Las sensaciones, las fotografías de la infancia,  las historias que escuchamos sobre nuestra biografía, así como la influencia de lo que se supone debe ser un verano para un niño … todo esto está aquí, y también algo más. Estos veranos nos invitan no sólo al recuerdo y a la reflexión sobre la construcción de la memoria y por ende de la identidad, inevitablemente su peso nos evidencia el abismo de la existencia y el devenir.

———————————————————————————————————————————————————-

Manuela DE MIGUEL

Manuela de Miguel

http://manuelademiguel.blogspot.com.ar/

Concepte

“El niño sueña. Una hoja cae.

Camina por un campo en tinieblas, buscando algo que lo salve.

La respiración pesa y su transpiración toma forma.

El asombro rompe en su pecho joven,

del otro lado del río, un susurro, una esperanza.

Su inocencia desequilibra al mundo con su propio pulso, como un animal suelto que tiembla.

La noche desprende sombras sobre el campo con su oscuridad perversa.

Sus ojos están a punto de romper en llanto.

Su miedo de perder la batalla, crea monstruos horribles que irrumpen en la quietud del agua.

La noche es como un caballo herido y oscuro, dónde un animal salvaje chupa su sangre.

El niño sueña, busca, cae.

El niño lucha, a tientas, contra la realidad que lastima al mundo.

Sus ojos aún no se cerraron,

Y se acostumbran a la oscuridad,

y ahora puede divisar aquellos animales que giran sobre él y llevan su nombre en los dientes.”

——————————————————————————————————————————

Rodrigo ILLESCAS

Rodrigo Illescas

www.rodrigoillescas.com.ar

Concepte

¿Están ahí? 

Ellos actúan en su íntimo teatro, pero de teatro hace también la entera ciudad, y los actores son legión, y el drama coronado por el silencio abarca ya muchos días y muchas noches.

En esa completa inmóvil abstracción de la que hasta el dolor y el terror están ausentes; criaturas vivientes parecen escuchar y hasta vigilar alguno de sus órganos, el corazón, digamos, el secreto e irreparable curso de la sangre.

Ventanas que dan no se sabe dónde, vacían el tiempo con su luz cruda y salvaje.

El cuerpo empieza a respirar no más rápido sino más hondo.

Y sus corazones soportan. Porque se ve que el corazón puede soportar cualquier cosa, cualquier cosa, cualquier cosa…

——————————————————————————————————————————

Gemma PIERA

Gemma Piera

——————————————————————————————————————————

Alfons VALDÈS

Alfons Valdes

Concepte

CASAMANYA

La meva proposta es basa, en Ordino i les montanyes properes

Pintura inspirada en el CASAMANYA, la muntanya, per a mi, màgica d’Andorra

——————————————————————————————————————————

Gilles RIEU

Gilles Rieu

L’acrylique est livrée en nacre transparente, cependant, onctueuse.

Triturée dans le vif par un manche de pinceau emporté par la fougue scripturale, elle envahi la surface de la toile, en totalité. Sans pouvoir encore distinguer si ce n’est de l’acharnement ou de l’opiniâtreté digne de celle du Facteur cheval,-« Que plus opiniâtre que moi se mette à l’œuvre. »-, les mots tombés des pages de Céline s’envolent frénétiquement vers leurs espaces soudainement matérialisés. Virevoltants comme vols de corbeaux grinçants, ils replongent les souvenirs dans les tranchées de 1914 exhumées par l’écrivain. J’y avais reconnecté la souvenance familiale d’un arrière grand-père, figure stoïque d’une famille rurale. J’étais allée chercher des racines,  dans ces lectures. Dans son tableau, Gilles me livre crues les projections stridentes des balles sifflantes. Sa verve calligraphiée me renvoie les douleurs d’une humanité guerrière, froide, blanche comme une chantilly sans sucre, piétinée, souillée du pied boueux des hommes soldats d’une guerre qu’ils ont fait leurs. C’est une valse devenue folle, scandée de heurts, de violence, de peurs, de chair ouverte comme des sillons de cicatrices ; les tranchées labourées dans la peau matricielle noire de la terre mère. Fut-elle nourricière ? C’est à se le demander. Ceux là qui foncent vers la destruction de leur forme n’auront plus jamais faim. Céline, … culture du travail aux accents de jazz mal embouché. Finalement, mourir à crédit, est-ce trop cher payer ?

Ça sent le scandale, mais ça ne devient jamais la boue. Juste avant. Il arrête juste avant que de lui faire perdre sa nature, à ce blanc qui se décline presque plus facilement qu’une palette de gris. Etrange déclinaison. Le peintre s’arrête juste avant que les mots ne s’y déversent en se perdant, ne s’y embobinent en rencontrant les faces de l’étonnement, les barbelés d »angoisses, les canons des vengeances. Cathédrales ruinées de mots bombardés. Mots et visages mêlés me font l’effet de gargouilles inquiétantes devinées au détour des traits.

« Oui, Gilles. L’Art venge la vie. » J’eusse préféré qu’il la rangeât dans la concorde, la paix.

Mais il ne faut …pas s’y fier …

Fabienne HAVARD

——————————————————————————————————————————

Montserrat ALTIMIRAS

Montserrat Altimiras

www.macimatge.com

TOT ES DIBUIXA I ES DESDIBUIXA.

TOT HO SENTIM I HO DEIXEM DE SENTIR.

MOMENTS QUE HI SÓN I QUE DEIXEN DE SER-HI.

TOT ÉS UN INSTANT…

——————————————————————————————————————————

JACEK

Jacek

Ma philosophie.

La peinture est toujours le témoin de son temps, elle n’a pas de prise sur lui, elle ne fait que passer et s’adapter.

Au 21ème siècle, tout va très vite, tout devient éphémère, tout devient jetable.

Pris dans cette tourmente, moi aussi j’ai été saisi. Est-ce un bien ? Est-ce un mal ? Nul ne peut le dire pour le moment, vivons l’instant présent comme si c’était le dernier.

Ma peinture est abstraite, chargée de symboles, elle est ouverte, colorée et généreuse pour celui qui sait l’accrocher du regard, rentrer dans ses entrailles et se l’approprier.

La technique que j’ai mise au point, la Digit Peint est moderne et novatrice des pratiques numériques.

Elle mélange l’art numérique digitalisé et la peinture abstraite. Son ciment est la symbolique, ma symbolique des nombres : le 7.

Par ce label, dans chaque toile s’inscrivent 7 ronds de différentes dimensions et de différentes couleurs, c’est ma signature.

Je n’en oublie par pour autant la peinture traditionnelle abstraite pour conter ou raconter des histoires. Peindre une série de toiles c’est véhiculer un message, telle restera plus tard l’âme du peintre.

——————————————————————————————————————————

Artista convidat JAUME CAMPMANY

OBRA

artista_convidat

Concepte

El paisatge que veiem diariament, però que hi ha un dia, una hora i un moment, que al veure-ho amb la llum del capvespre i l’olor de la pluja que refresca l’ambient, ens fa sentir una  sensaciò  què ens queda en el récord.

——————————————————————————————————————————

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: