Artistes

2019

Alfons Valdés, Andorra, pintura

Pintor plàstic, que continua treballant amb la inesperada presència del paper encolat, manipulat i tractat amb colors, dins la línia irregular de les cordes pintades.

Les seves referencies, són el contacte amb la natura, don
surten tot tipus de referències, que queden plasmades en
petites llibretes i quadern de viatges.

També treballa, amb el volum de les ampolles de vidre, amb la recerca del noms i dels viatges, sense bellugar-se del seu estudi d’Andorra la Vella.

Com ell diu, un Art sense pes.

ANDRÉ EPPE, Bèlgica, fotografia

Ecrire avec la lumière,
c’est à l’étymologique de « photographier » que je me réfère à chaque prise de vue pour partager une émotion.
Derrière l’apparente impartialité d’une photographie, il y a une intention: l’objectif photo est subjectif.
Cette subjectivité, souvent involontaire, est celle de l’intuition fugitive qui déclenche l’appareil. Car une photographie est bien sûr une image mais elle est avant tout un instant, un arrêt du temps qui rappelle l’impermanence de toute chose.
Je pense que le noir et blanc est à la photographie ce que le livre est au cinéma, c’est pour cette raison que je fais souvent ce choix, la lumière, l’ombre et toutes ses nuances du gris vont à l’essentiel tout en laissant place à l’imagination du lecteur.
La photographie, me donne à voir ce que je ne verrais pas sans mon appareil.

Christel ILLA, artista nascuda a França i resident als Pirineus, Instal.lació

Presentat en forma d’instal.lació, pretenc unir dos conceptes, donant veus a la natura i definint innumerables emocions que sovint oblidem, en una societat on l’aparença és més important que l’autoconeixement.
D’una banda, a través d’aquesta instal.lació pretenc representar el concepte intrínsec i individual de retrobar-se amb diverses emocions relacionant-les amb diferents rostres i experiències viscudes. Aturar-se i relacionar-se per despertar en l’espectador conexions personals amb els diferents sentiments.
I d’altra banda, donant veu a la natura, veus d’auxili i perillositat, cada racó de muntanya té la seva veu, i s’uneixen per llençar un crit d’ajuda, sota expressions de dolor, agonia,bogeria,… un crit a la conscienciació i als petits gestos.

Daniela Martins (Daní), La Massana , https://www.instagram.com/elakahlo , Collage

Todos los retratos cuentan una historia y plantean una duda en el observador: ¿quién es esa persona?
Dicha pregunta no tiene respuesta. Podemos crearnos una imagen mental de lo que representa esa faz. Pero se trata sólo de una fábula.
En el collage he encontrado un medio para representar esa ilusión más allá de la realidad de los rostros.
Cada trozo de papel es un fragmento de fantasía.
Cada línea de tinta, un pedazo de verdad.

Gemma Piera, Andorra, Instal·lació

“DIÀLEGS”
Els humans tenim la dèria de parlar, que ens escoltin, fer destacar els nostres arguments per sobre d’altres arguments que no son els nostres, considerem que allò que els altres ens plantegen no està a l’alçada de la categoria dels nostres coneixements i per tant no és necessari parar-hi atenció.
No saber ni voler escoltar, és el punt de partida dels conflictes permanents generalitzats

El meu projecte intenta reflectir la quantitat de missatges contradictoris que ens arriben i en els que estem sotmesos dins d’un laberint d’informació.

Jean-Luc Herbert, Andorra, fotografia

El cos és una música i l’instrument la seva vibració. Voluptuositat i textura, no hi ha res sense acords… Notes, una partitura on el blanc i negre són píxels.

LAURA MARESC, Barcelona Formentera / Barcelona / Andorra / Escultura

En motiu dels Jardins d’art considero d’interès proposar una selecció de peçes escultòriques que pertànyen a la sèrie “Tornar a casa”,
Es tracta d’una sèrie amb fort vincle amb l’entorn d’Ordino, que clarament ha inspirat el treball, tant a nivell plàstic com simbòlic.
“Tornar a casa” són escultures principalment de paret, fragments de paisatges i arquitectures rurals, fets amb i per al pròpi entorn.
Peces que integren el buit com a element compositiu, i que juguen amb materials nobles i d’altres que ténen la petja del pas del temps.
En la meva trajectòria revisito la proposta de reflexionar sobre què és la llar, casa nostra, què són les arrels.
És un tema autobiogràfic per la gran mobilitat que he viscut, però també es un tema contemporàni i universal, degut als efectes que la globalització ha tingut damunt la noció i facilitat per desplaçar-se.
www.lauramaresc.com
maresc.laura@gmail.com

MARTIN BLANCO, ARGENTINA/ANDORRA, Multidisciplinar

Autoestima 2.0
“Benvinguts al circ del superflu. On l’estupidesa de molts és el consol de tots”
El projecte explora la interrelació dels éssers humans moderns i com aquesta es veu estructurada i condicionada a través de les xarxes socials i el món virtual en què gira aquesta interrelació. El focus està centrat en la imitació dels discursos i els comportaments, condicionats per la globalització i en com les conductes es van transformant, fins al punt de crear falses il·lusions, en contraposició amb l’experiència quotidiana.D’aquesta manera, la percepció de les relacions es distorsiona, i la nostra autoestima es veu influenciada i queda en efecte d’estímuls externs d’aprovació que no tenen res a veure amb la realitat.
Estem més comunicats per sentir-nos més sols. Amistats virtuals, vides virtuals.
Mentrestant, veiem passar la vida real a través de les nostres finestres.
La disciplina consta d’una barreja entre dibuix, pintura i vídeo instal·lació.
www.martblanco.com

MIQUEL MERCE ARQUITECTE, Andorra, fotografia

“COMPLEXCIUTAT” (2018 – sèrie de 22)
Explorar i apropar la complexitat de la ciutat, la seva realitat i màgia als espectadors. Una sèrie de fotografies que capturin aquesta riquesa, vibració, contrast… d’una manera tan simple com es capturant aquesta realitat sense retocs ni post-processos, tan sols la sensibilitat del fotògraf permet capturar aquestes escenes tan reals com increïbles. Mes de 4 anys viatjant per mig món, en algunes de les més grans metròpolis i altres petits nuclis urbans a la recerca d’aquesta complexitat urbana.
www.miquelmercearquitecte.com
info@miquelmercearquitecte.com
Tel: +376 866 419

MONTSERRAT ALTIMIRAS CORDERROURE, Andorra, fotografia

NEGRE, absència de llum.
BLANC, llum
GRIS, punt intermig entre la captació de llum i la seva absència.

PERDUA, ESTABILITAT, INDECISIÓ, CONFORMISME, EXPERIÉNCIA, SABIDURIA, TRANQUILITAT, PROTECCIÓ, REFLEXIÓ, MODÈSTIA, RESPECTE, FRAGILITAT, SUBTILESA, IMPERFECCIÓ, SERENITAT, CONTEMPLACIÓ, …

…GRIS, PERÒ QUIN?

LA MEVA MIRADA FUIG DELS CONTRASTOS, PER BUSCAR L’ESTABILITAT, LA CALMA, LA SERENITAT I LA BELLESA EN LES COSES HUMILS, SENZILLES.
EM SENTO MOLT REPRESENTADA EN LES PARAULES AMB LES QUE DEFINEIX ADAM JEPPESEN LA SEVA EXPOSICIÓ “OUT OF CAMP”: “ESTAVA PARTICULARMENT INTERESSAT EN EXPLORAR EL QUE ET VA ESTAR SOL. PER A MÍ, ELS PAISATGES REFLEXEN AQUEST ESTAT MENTAL AILLAT I SOLITARI”. fragment extret de la web:
https://www.designbridge.com/stories-from-design-bridge-out-of-camp-at-foam-photography-museum

Vaig començar a mirar a través d’una petita capsa metàl·lica als onze anys, una lent que em permetia enquadrar fragments de la realitat i dur-los a un paper. Era el meu hobby. Com els nens porten la pilota tot el dia sota el braç jo portava la càmera familiar,
Amb els anys la fotografia s’ha convertit en la meva mirada.
L’afany de trobar l’ésser íntim de les coses, de les persones i convertir l’objecte fotografiat en el meu espai, en un material sensible on queda enregistrada la mirada.
Quan miro, el temps s’atura, és el meu temps.
Vull una exposició precisa per cada motiu, una llum acurada pel volum de les coses, una superfície que mostri les seves qualitats, necessito un nou material sensible, manipulable que permeti nous formats, nous registres, no em valen sempre les mateixes eines, els objectes van prenent forma com actors d’un espai personal. D’aquesta manera conflueixen reportatges estenopeics que envelleixen els retratats, imatges digitals que amplien exhibint els moments més íntims i papers emulsionats que es tenyeixen d’imatges reals.
Aquestes són les petites coses, que “amagades”, les que no són vistes ni evidents, les que queden tancades en la meva caixa fosca; les que sense adonar-te’n et marquen, t’afecten, t’arriben, et modifiquen.
Les que formen part de la veritat que descobreixo, que tot amagant-me es reb/vela en la meva mirada.

macimatge@gmail.com
www.macimatge.com
https://issuu.com/montserrataltimiras/docs/montserrat_altimiras-_obra_personal

Tel. +376 868871 – +376 353091

Olga Razenkova, Rússia/Andorra , Pintura

Cuántas veces hemos escuchado que la vida tiene rayas blancas y negras, subidas y bajadas, suerte o mala suerte, pero pocas veces realmente intentamos buscar las razones de estos cambios, que muchas veces están ocultas en el subconsciente. ¿Cuánta gente dedica su tiempo a entender la raíz de las aflicciones?
La filosofía oriental dice que la vigilia y los sueños son la misma mente, y que sólo está interpretando los distintos papeles. Ésta se encuentra entre dos lados – atracción que acompaña el placer, y asco que acompaña el dolor. Cada momento de nuestra vida hacemos la elección basada en nuestras experiencias integradas o simplemente en las emociones. En ambos casos, sin duda, con esperanzas de encontrar la felicidad.
Me imagino este estado de la alegría, paz y harmonía como un fondo dorado, luminoso y silencioso, que existía y va a existir siempre, como origen de la felicidad. ¿Si lo tomamos como el punto de partida, como serían los obstáculos que no nos dejan ver la luz? realizamos de nuestro propósito, así damos el ejemplo a los que nos rodean y ellos también empiezan a creer en sus propias fuerzas.
Revelar la luz interior y aprender a verlo es un proceso tan largo coma la vida en sí, no podemos permitirnos el lujo de perder el tiempo viviendo en el modo inconsciente, automático, estando incomodos, seguir haciendo papeles que no nos corresponden, seguir los modelos familiares o sociales, no viables, sin analizarlos, crear más destrucción, escondiéndonos detrás de las máscaras sonrientes…
«Metamorfosis

Patricia PONS ENGELS, França, escultura/instal·lació

Mon travail de création et de modelage de pièces uniques est une recherche permanente, tant sur les formes que sur les matières.
Formes organiques et minérales, mes réalisations révèlent des traces, des écritures, des asymétries et des accidents. Elles évoquent des matières naturelles, bois, pierre, peaux qui combinent la sensualité des couleurs et des textures et appellent le toucher.
Je monte le plus souvent la base de mes sculptures-céramiques à la plaque. J’aime travailler la terre autor du vide, étirer la matière de l’intérieur pour atteindre ses limites, garder les traces de l’étirement ou transpercer parfois.
J’apprécie la finition mate et satinée des émaux de grès à haute température que j’associe volontiers, grâce à des réserves, à l’aspect brut de la terre naturelle.
J’aime le contraste entre la douceur des émaux de grès et la rugosité de la terre brute, non émaillée.
La large palette des possibilités techniques qu’offre la terre me permet sans cesse de chercher, d’expérimenter et de m’émerveiller.
engelspons.wixsite.com/engels-pons
engelspons@orange.fr

RAFA CONTRERAS, Andorra, Pintura, PAISATGES URBANS

En aquesta exposició presento una sèrie de quadres fets amb pintura matèrica (guix i sorra entre altres)
Intento representar com actua el pas del temps sobre les superfícies de murs i parets creades per la mà de l´home. El procés per començar a pintar és molt senzill, pinto una primera capa, per exemple de color verd i abans de que la pintura s´hagi assecat, dono una segona capa d´un altre color, seguidament barrejo els materials per donar aquesta sensació de pintura vella i molt gastada. Es podria classificar aquest tipus de pintura entre abstracte i minimalista.
Hi ha un cert paral·lelisme entre els paisatges urbans que pinto i les persones, és el pas del temps.
http://www.rafa-contreras.com

RUSETA SÀ, Espanya, Pintura

Lo excepcional del arte es la gravedad y la densidad de todo principio: la oscuridad

El arte es el espejo de nuestro interior que nos sacude y nos hace vibrar más allá de la
simple existencia.
Mi intención es confrontar las emociones para transcendir el dolor y sanar, por eso me encanta que estés aquí y me ilusiona poder compartir todo lo que siento contigo, por favor, sumérgete en lo excepcional del arte y siente, vive y ama quien eres.
No tengas miedo de compartirlo porque esto también te pertenece, tu eres lo excepcional de la obra, desde el momento en que entras en ella ya es tuya.
Kandinsky escribió a propósito del color azul: ‘Al sumergirse en el negro toma un matiz de tristeza inhumana, se hunde en la gravedad, que no tiene ni puede tener fin’.
¡Sumérgete y mézclate!
www.rusetasa.com
hello@rusetasa.com

Sebastien Gastaldi&Colin Castell, França, Escultura

Quia nominer leo»
À travers les animaux et Belbet on the Ground, c’est essentiellement de l’homme que nous souhaitons parler, de la place qu’il a prise et imposée à toute forme d’espèce vivante sur la planète.
Il est le roi de tout, s’accapare et s’octroie ce dont il a besoin, sans commune mesure avec aucune autre espèce.
Tout peut possiblement lui appartenir, l’air, l’eau, la terre, l’espace, la chair, la vie, persuadí que tout lui est acquis.
Or sa suprématie ne s’arrête pas là, son rapport aux femmes n’est pas en reste.
Ces animaux classifiés comme laids, moches, répugnants, dangereux, ou nuisibles nous parlent aussi des hiérarchies mises en place dans les sociétés au cours de son histoire.
Aux beaux, aux grands, forts, et riches le sommet de la pyramide!
Aux plus ou moins beaux, plus ou moins grands, plus ou moins forts, plus ou moins riches, les restes à se partager.
Sous couvert de normalité, du «ça a toujours été comme ça», ou du «c’est comme ça que ça marche depuis toujours», ce système perdure. Il est profondément absurde, dégueulasse et injuste; non seulement la majorité ne bénéficie pas des richesses et des avantages qu’il génère, mais surtout qu’il n’apporte ni stabilité, ni paix. Au sein même de son propre groupe les nuisibles existent.
Pourtant, l’homme n’est pas méchant par nature, il ne maîtrise juste pas ses peurs, ne sait pas les identifier et plutôt que de les combattre il s’en prend aux autres! Et le plus faible, sera le mieux…
Contourner les clichés de représentations souvent mièvres de l’animal afin de rendre leurs lettres de noblesse aux êtres les plus rebutants, le mouvement et l’élan participant à la sensation de présence et de vie de chacun d’eux, et stimulant d’autant plus l’anthropomorphisme instinctif en vue d’une réflexion sur l’homme lui-même,
Le loup, le boa-constrictor, la hyène, l’orang-outan nous fixent avec toute la puissance des prédateurs, puissance nourrie de la rancune des exclus, des rejetés,
Créations du sculptures ornementales (soudures, fer forgé, tôle chaudronnée)
Pièces uniques, petites séries, commandes personnalisées

http://belbet-on-the-ground.fr
https://www.facebook.com/BelbetontheGround
contact@caylus-arts.fr
Tel. 06.09.62.08.74 ou 06.49.07.51.20

Sylvia GERARDIN, Paris, Escultura

L’art figuratif célèbre la vie, l’homme et l’humanité, par le nu nous sommes dans notre état pur c’est cette vérité qui est recherchée.
Le travail d’après nature capte la vérité d’un modèle, le modelé vigoureux, exagéré, permet de donner plus de mouvement, plus de vérité , plus de vie.
La terre devient une architecture vivante et animée, faisant jaillir la vie, c’est la vie qui bouge et c’est l’éclair qu’il faut fixer.

Susana Negri Barcelona ( Pintura, escultura, dibujo)

susananegri.arte@gmail.com
http://www.susananegri.com
Mi obra es en cualquiera de las técnicas que utilice, figurativa, y yo diría que de tendència expresionista, aunque no me gusta limitar las maneras de manifestarme a ningún “ismo” ya que aprendo constantemente de todos. Amo tanto el movimiento como el color, por eso elijo temas que me permitan jugar con el ritmo en figuras que fluyen en otras dimensiones, oyendo lo que nosotros
no oímos.
Trabajo por series( la mujer, retratos, bailarines, músicos, la escena) desarrollándolos en distintes técnicas a un tiempo( dibujando, modelando y pintando) en el intento de expresarlos con la mayor
cantidad de recursos: mixtas con yeso, ceras, collage y acrílico sobre diferentes superficies; esculturas de madera y papel maché, etc. , experimentando y buscando nuevos resultados en mi
obra.

Vincent Gadait, França, Pintura

«Attiré par les surréalistes, et grand rêveur depuis ma plus tendre enfance, mon jeu favori était de discerner des visages et des corps. Dans les nuages, l’eau sur le sol, les éclats de murs, l’écorce des arbres,… Au fur et à mesure de mon apprentissage artistique, j’ai travaillé sur l’accident et la peinture compulsive. J’ai débuté sur carton lisse, pour ensuite travailler sur toile, afn de créer mes propres fonds incontrôlés. Le hasard a une part importante dans mon processus créatif. Je déverse une peinture acrylique très liquide sur mes supports et les couleurs encore fraîches se mélangent à même la toile. C’est ainsi que je développe des efets picturaux originaux et personnels. Ensuite je retravaille les lignes et les courbes pour faire apparaître des visages, des animaux et des masques qui s’entremêlent les uns aux autres. Les personnages, que l’on trouve dans ma peinture, représentent pour moi les énergies et les forces protectrices du monde et de la nature, comme on a pu souvent le voir dans l’art des multiples civilisations à travers l’Histoire. On peut identifer mon procédé de création au terme Hirameki (inspiration immédiate en japonais). C’est une manière ludique de travailler l’imaginaire et de donner vie à des entités à partir de tâches et de formes abstraites. Je souhaite montrer au spectateur, qu’en partant d’un certain chaos, il est possible de tendre vers l’équilibre. Je désire que mes toiles aient «mille et une» lectures, et que celui qui se perd à l’intérieur puisse se raconter des histoires, dans la multitude de détails qui s’ofrent à lui. Je dis souvent que nous sommes des puits à infuences, c’est pour cela que l’on peut retrouver beaucoup d’artistes diférents dans mon travail, que ce soit dans la peinture, le manga, la bande dessinée, le graphisme et tout autre élément qui peut toucher ma sensibilité.»

ZHIHONG ZHENG, Xina/Andorra, PINTURA

La pintura de tinta és un representant de la pintura xinesa. La seva història es remunta a més de 2.000 anys i es va estendre a àsia Oriental i altres regions.
Les pintures bàsiques de tinta són només aigua i tinta negra, només en blanc i negre. Posteriorment, es van desenvolupar altres pintures de tinta de
colors i quadres de flors i ocells. Aquest últim es coneix de vegades com a pintura de tinta de color. Les característiques de la pintura de tinta xinesa són les següents: el significat no és pesat i molt blanc, el procés de pintura s’anomena “escriptura” en lloc de “pintar”.
…Pareu atenció al “vigorós i viu”, no pegar-vos a l’aparen?a de l’objecte, sinó insistir més en el gust subjectiu de l’autor. La pintura de tinta destaca “l’escriptura de l’ànima” i la recerca del sentiment “entre la similitud i tambe la diferència”.
…Pareu atenció a la rima de la ploma i de la tinta, a les exigències del treball de pinzell: pla, rodó, descans, pesat, canviar La llei de la tinta
requereix que la tinta es divideixi en cinc colors, gruixuts, lleugers, trencat, esquitxat, tint, coque i pica.
… Pareu atenció al “mètode òssia amb una ploma”, no pareu atenció al centre de la perspectiva, no us centreu en l’impacte del medi ambient en el canvi de color dels objectes.
…Preste atenció la disposició de la pàgina blanca i a la “ànima” dels objectes. Es pot dir que la pintura occidental és l’art de la “reproducció” i que la pintura de tinta és l’art de “l’expressió”. La pintura de tinta no és només un esbós sobre paper d’arròs, sinó també un “qi” i un “regne”, que en realitat és la màxima expressió d’una integració sistemàtica d’idees.

LLUÍS CASAHUGA, Andorra, Instal·lació audiovisual interactiva

Interferència Humana

La dualitat entre cultura i natura ha estat una constant en la història de l’ésser humà. La cultura intesa com allò que ens allunya i protegeix de la duresa de la natura, ens permet crear un entorn que pugui satisfer les nostres necessitats i en el que ens hi sentim segurs i còmodes. Creem noves formes d’organització, pautes de comportament, valors, expressions artístiques, tecnologies, etc. Però la nostra societat està sacrificant els recursos naturals a favor d’un creixement descontrolat i impossible. L’obra planteja la relació insana de l’ésser humà contemporani amb el seu entorn. Amb la mínima interacció del públic, la natura, representada com a paisatge sonor i visual, es veu modificada i la cultura i la petjada humana es fan presents. Com més agressiva és la interacció del públic amb l’esfera que representa la terra, més alterada resultarà la natura. Quan l’esfera està en repòs la natura preval.