2022
Alfons Valdés , Andorra, Pintura
40 anys de pintura
La imatge representativa, del que presentaré a Ordino Jardins d’art 2022, es una pintura blava, Inspirada en el Colomé de la casa Pal de la Cortinada.
Són pintures i dibuixos, presentats en carpetes o gravats a bastiments de fusta clara. Tot això crea un conjunt d’obra abundant i nova.
La meva intenció és recrear l’obra , basada en experiències que tenen com a base la naturalesa d’Andorra
Aprofitar dibuixos realitzats amb tècniques , tal com el pastel, la tinta xina, el paper encolat, i donar-li una vida nova.
El dibuix continua tenen una gran importància i amplia lo dibuixat fins als límits de l’obra esposada.
www.alfonsvaldes.com
valdesarquitectes@andorra.ad
Anna Mangot Schiefenbusch, Andorra
Pintura/seda
“MOTS”
“Mots” neix de l’obsessió per posar de manifest missatges, conceptes o texts dins les obres. Al principi eren paraules soltes, sense sentit, en alguna part dels quadres. Però poc a poc les lletres prenen protagonisme, formant una graella que s’escampa per sobre del dibuix. Una selva de grafies que empresona alhora que reforça el discurs.
En forma de sanefa, els mots apareixen escrits un al costat de l’altre sense cap mena de
separació ni signes. Un joc geomètric de triangles i arcs que podrien evocar una mena de sopa de lletres. Talment com fragments de missatges connexos o inconnexos que s’introdueixen a la composició plàstica i l’articulen.
El color apareix dins aquest bosc de signes, esborrant els límits entre allò llegible i allò
indesxifrable, jugant amb l’ambigüitat. Desvetllant sota aquesta trama d’ortografies un paisatge, una forma, una figura…
Cada obra té dos llenguatges, les grafies i el traç, que es barregen en els quadres utilitzant el color com a única intersecció entre els dos conceptes.
Belbet on the ground, França
ESCULTURA
Sébastien Gastaldi & Colin Castell
Démarche Artistique: «Quia nominer leo»
À travers les animaux et Belbet on the Ground, c’est essentiellement de l’homme que nous souhaitons parler, de la place qu’il a prise et imposée à toute forme d’espèce vivante sur la planète. Il est le roi de tout, s’accapare et s’octroie ce dont il a besoin, sans commune mesure avec aucune autre espèce. Tout peut possiblement lui appartenir, l’air, l’eau, la terre, l’espace, la chair, la vie, persuadé que tout lui est acquis.
Or sa suprématie ne s’arrête pas là, son rapport aux femmes n’est pas en reste. Ces animaux classifiés comme laids, moches, répugnants, dangereux, ou nuisibles nous parlent aussi des hiérarchies mises en place dans les sociétés au cours de son histoire.
Aux beaux, aux grands, forts, et riches le sommet de la pyramide!
Aux plus ou moins beaux, plus ou moins grands, plus ou moins forts, plus ou moins riches, les restes à se partager.
Sous couvert de normalité, du «ça a toujours été comme ça», ou du «c’est comme ça que ça marche depuis toujours», ce système perdure. Il est profondément absurde, dégueulasse et injuste; non seulement la majorité ne bénéficie pas des richesses et des avantages qu’il génère, mais surtout qu’il
n’apporte ni stabilité, ni paix. Au sein même de son propre groupe les nuisibles existent.
Pourtant, l’homme n’est pas méchant par nature, il ne maîtrise juste pas ses peurs, ne sait pas les identifier et plutôt que de les combattre il s’en prend aux autres! Et le plus faible, sera le mieux…
Contourner les clichés de représentations souvent mièvres de l’animal afin de rendre leurs lettres de noblesse aux êtres les plus rebutants, le mouvement et l’élan participant à la sensation de présence et de vie de chacun d’eux, et stimulant d’autant plus l’anthropomorphisme instinctif en vue d’une réflexion
sur l’homme lui-même, Le loup, le boa-constrictor, la hyène, l’orang-outan nous fixent avec toute la
puissance des prédateurs, puissance nourrie de la rancune des exclus, des rejetés,
Créations du sculptures ornementales (soudures, fer forgé, tôle chaudronnée)
Pièces uniques, petites séries, commandes personnalisées
Adresse du site:
https://www.facebook.com/Carine.CaylusArts
https://www.facebook.com/BelbetontheGround
Contact:
Caylus-Arts
Mlle Lopez-Bordet Carine
1 Rue droite, 82160 Caylus
Mail:
Téléphone:
06.09.62.08.74 ou 06.49.07.51.20
Ciaurriz, Andorra
Pintura Acrílica
Pecats Capitals
Vaig començar la sèrie intitulada “Pecats Capitals” a l’estiu del 2018 i la vaig acabar a finals del 2021.
Aquest treball és una reflexió sobre els mals que afecten la nostra societat.
Mals marcats pels interessos, ansietats i frustracions individuals i col·lectives, que la societat tapa i accepta, fins al punt que acaben formant part de nosaltres i els interioritzem com quelcom de normal i de natural.
Per això intento que quedi palès tot el que no m’agrada i no accepto de la societat en la que vivim. És la meva manera de fer crítica social.
En adonar-me que tot té un denominador comú, “la avarícia”, vaig pensar que el codi religiós dels set pecats capitals s’adeia perfectament bé amb el que volia reflectir. I el resultat són 22 quadres que materialitzen la violació dels drets humans i giren a l’entorn de la llibertat, la igualtat, la corrupció, la riquesa obscena, la violència, el tràfic i l’explotació dels éssers humans, la sobreexplotació dels recursos ambientals …
La meva intenció amb aquesta sèrie és provocar en l’espectador una experiència impactant que alimenti la reflexió.
Email: ciaurrizm@gmail.com
Claudia Llevet Berruezo, Andorra
Instal.lació – Performance
“La Terra ens sosté, és la nostra llar, ens ofereix tot el que té i ens cuida. Cal que li mostrem els nostres respectes i que caminem pel seu sòl amb delicadesa i amor.”
Colin Castell
França
Pintura
Démarche Artistique :
Une explication.
Quand on me demande de fournir des explications concernant ma démarche ou le pourquoi de ma peinture, force est de constater alors que mon travail n’arrive pas encore à s’expliquer luimême, n’atteint pas encore ce degré de maîtrise qui lui permettrait d’être directement lisible sans aucune espèce de justification ou je ne sais quel compte-rendu. S’il fallait une explication donc dans ce discours pictural vague et peu clair, une explication au pourquoi ou tout simplement, à ces images, je vous en livrerais une parmi toutes celles que vous trouveriez vousmême j’en suis convaincu.
Pourquoi la peinture? pourquoi le portrait?
C’est vrai finalement, peindre ce n’est que fixer sur un support une couche de matière (en un certain ordre assemblé, il est vrai.)(Maurice Denis) comme un défi technique contre le temps ?
Ah, cette technique décidément on ne peut s’en passer! elle pourrait bien être une raison de la peinture. Un besoin de contact avec la matière?(phase anale) «Peindre pour apprendre à peindre»? Ne s’agit-il que d’expérience (de chimie ou de physique)? cela voudrait-il dire que la peinture dans ce qu’elle représente n’est qu’un prétexte de «scientifique»? pourquoi alors la peinture suscite-t-elle autant d’interrogations?
(Qu’est-ce que je montre?)
Quelle incroyable capacité qu’a l’être humain à se projeter dans ce qu’il voit. Un peu comme dans un miroir ou se reflètent les choses, le monde, Narcisse.La fascination qu’exerce la peinture sur les gens qui y sont sensibles est-elle la même que la fascination qu’exerce l’image de soi se reflétant dans l’eau ou le miroir? un sentiment de beauté et ou de dégoût. C’est peutêtre pour ça que je fais des images, pour que le spectateur se reconnaisse dedans. Comme pour lui dire: regarde,je suis comme toi? ou plutôt: t’as vu, tu es comme moi.
S’agit-il alors de flatter le spectateur? Faire en sorte qu’il se trouve beau? en l’occurrence mes sujets de prédilection sont le portrait et la représentation du corps. Quoi de plus proche du spectateur qui, puisqu’il est comme moi ou moi comme lui, possède un corps et un visage.
Mais qu’est ce qu’il serait possible de faire à partir de ça, tous ces corps, tous ces visages?
Une démarche alors? C’est quoi ma démarche? Un sens à ce que je fais? Le pourquoi du comment? comment donner une explication à cet humanisme-là dont la tendance est de se poser l’éternelle question des origines? comment c’est fait, comment ça marche? je suis tout aussi démuni que vous face à une peinture. Face au monde, et l’émerveillement qu’il procure.
démuni et tout aussi surpris d’être peintre comme d’autres sont ce qu’ils sont. Pourtant j’ai choisi de devenir peintre, de tout miser sur le plaisir de peindre et cet état d’oubli pendant l’acte de peindre.
La voilà ma démarche: trouver ma démarche à travers des pratiques picturales variées….
Merci donc de me permettre de poursuivre la réflexion plus avant…
Adresse du site:
http://belbet-on-the-ground.fr/colin-castell
Contact:
Caylus-Arts
Mlle Lopez-Bordet Carine
1 Rue droite, 82160 Caylus
Mail:
Contact@caylus-arts.fr
Téléphone: 06.09.62.08.74 ou 06.49.07.51.20
Gemma Piera, Andorra
Instal·lació
L’ANTIC LLIBRE DE ‘’COMPTES’’ CONVERTIT EN UN LLIBRE DE VIATGES
Aquells moments en que resulta difícil arrencar en algun tema en el qual treballar, a l’arribar-me aquest antic llibre de ‘’comptes’’ a les mans, em va venir la idea de crear un viatge imaginari a través de les seves pàgines, com si es tractés d’un quadern de bitàcola.
Al treballar cada pàgina, al principi sense una idea fixa, tan sols per iniciar novament l’hàbit de treball, s’ha anat convertint cada dia en una aventura, i a l’anar pensant i reflexionant, fer camí cap a la recerca d’una via de creació.
El que si apareix, es un element comú a totes les pàgines, que marca un fil conductor. Aquest element va circulant a mesura que el llibre va avançant, i va plantejant noves propostes, de composició, textures, materials i formes.
De mica en mica el llibre ha anat agafant volum, les pàgines han adquirit un cos propi que han anat convertint aquell objecte en un document lligat a un itinerari interior, on s’hi ha anat abocant el sentir de cada dia. Emocions, sensacions, sentiments, van apareixent en cada una de les seves pàgines.
En aquest viatge iniciàtic ple d’incògnites i propostes diferents, van sortint diversos plantejaments. Un ventall de possibilitats cap a on dirigír-se. Escollir quin camí és l’escollit
Escollir a cada moment el camí més oportú per on circular, marca la transcendència que aquesta decisió arribarà a tenir per nosaltres. Cada trajecte escollit ens obre diferents universos, experiències i reptes, que configuren la nostra personalitat i la nostra actitud davant del món. Cada camí escollit ens obre una nova aventura que ens obliga a viure-la, a seguir caminant i anar consolidant el nostre viatge.
Jean Luc Herbert, ANDORRA, Fotografia
La ressemblance Intime
Sòc principalment fotògraf de retrats i actualment estic treballant en com donar al retrat les seves “Lettres de Noblesses”, en els seus aspectes més simples i complexos alhora.
La tradició del retrat és cultura i tècnica…
En aquest projecte treballo amb llums específiques i amb models masculins amb un recorregut singular…
També ofereixo la oportunitat de prestar-se a l’exercici del model d’un jour i el model pour toujours.
És la idea del retrat per la prosperitat
https://www.behance.net/jeanlucherbert
Joana Baygual Ordino (Andorra)
Instal·lació Diverses tècniques
Per aquesta convocatòria he escollit una sèrie d’obres que es relacionen amb la natura, la conservació de la natura, la caça i el anacronisme que suposa en el s. XXI, com a esport o pràctica tradicional. Senyalar que les banyes estan pintades de color or per donar més èmfasi en el fet del valor que se’ls dóna als trofeus de caça.
Completaré la instal·lació amb algunes obres de la meva sèrie Natural Preserves-Conserves naturals , que parlen de com utilitzem indiscriminadament la natura per el nostre profit. A vegades la volem conservar tal com és, i pensem que el progrés no lliga amb la seva conservació. També la consumim, aprofitem el que ens dona, la ingerim, i pensem que tenim el dret de fer el que volem amb ella. En altres casos la sotmetem a transformacions, a processos, que semblen tortures.
Les primeres (2) son obres en tècnica mixta, grafit, gouache, i pintura daurada, sobre paper de cotó. Les altres son tècnica mixta- Pots de conserves amb materials de maquetisme.
Actualment a Andorra, s’està treballant en la Candidatura de “Andorra, Reserva de la Biosfera”. És important que tots i totes, incloent el sector artístic, treballem per que Andorra esdevingui un petit país sostenible i amb un futur en equilibri.
https://jbaygual.wixsite.com/misitio
Maite Luque, Andorra
Escultura
Escultura Rural
3 peces de ferro i gres (30x28x20 cm aprox)
Les escultures que formen “Estructura Rural” representen una reivindicació d’un passat (identitat), que està en via de desaparició i d’oblit, com les construccions realitzades amb pedra seca: cabanes de pastor, bordes a la muntanya, murs de pedra seca, etc…
En aquest obra, es crea un diàleg al voltant del tema de la identitat, dels orígens i de la conservació del nostre patrimoni, a través d’una reflexió (a nivell conceptual quasi irònica), amb la proposta, de tres “models” de pròtesis (estructures de ferro), per mantenir i substituir la part que li falta a l’estructura de pedra (amb gres), sigui una cabana, una borda o un mur de pedra seca… .
Aquestes estructures metàl·liques de ferro, tenen la funció de “reemplaçar”, l’estructura mancant per tal de salvaguardar i conservar tot l’edifici. De manera simbòlica, seria com proposar alternatives, per evitar-ne la degradació i afavorir la conservació d’aquest edificis.
L’objectiu d’aquesta obra és, posar en relleu, una situació actual amb relació a la desaparició d’un món rural, on la major d’aquests edificis (murs de pedra seca, bordes alta muntanya, cabases, etc..) característics i identitaris d’aquesta regió pirinenca, estan desapareixen gradualment.
“Una tècnica ancestral típica dels paisatges d“alta muntanya, i testimoni de l’evolució de la societat i economia andorranes: “les construccions en pedra seca, van de la prehistòria fins a l’època medieval, Andorra només feia servir aquesta tècnica, que consisteix a unir pedres i col·locar-les de manera que quedaven fixades per si soles.
Els pobladors de les valls erigeixen durant mil·lennis murs per delimitar propietats o drets, senders, feixes de tota mena, cabanes, orris, tancats per al bestiar, fargues i palanques per travessar rius.”
Mar Garcia Olmo, Andorra
Gravat
Col·lecció: ÉNTOMA (INSECTES)
La meva proposta consta de 9 gravats realitzats en planxa de coure, 6 de 25×25 aprox. en paper Creyser Guarro, Aiguaforts sobre fondino, la taca es de 12×12, i 3 de 46×46 aprox, en el mateix paper, també amb la tècnica de l’aiguafort on la taca és aproximadament de 33×25. En tots el tiratge es de 20, tots estampats en negre.
Els petits son mitats de insectes, i els grans son parts parcials de insectes vistos al microscopi.
Mònica Armengol, Andorra
instal·lació, collage
Visions”, instal·lació
Tracta d’una instal·lació feta amb assemblage de fragments de paper tenyits a mà, taques de color juxtaposades, que recorden les impressions cromàtiques copsades en el paisatge.
“Visions” és una instal·lació de múltiples peces, una d’elles feta in situ a terra, que representen fragments de paisatges inspirats amb l’entorn rural d’Andorra, i que fusionen amb l’entorn urbà en què estan disposats.
Una part de la instal·lació presenta una doble cara, ja que, el paper tenyit és semitransparent i els fragments de paper queden empresonats entre dos vidres. Així, el projecte és visible en el seu conjunt des de les dues bandes. La llum que travessa les diferents peces juga amb els colors del paper tenyit. L’obra canvia amb la llum del dia i s’integra amb l’espai exterior mitjançant les projeccions de color i ombres en funció de la llum.
www.monicaarmengol.com
marmengol@gmail.com
Naiara Galdós Pérez, Andorra
Artista plàstica
Viu l’art com la màxima expressió de l’experimentació, la invenció, l’aprenentatge i el creixement.
Sovint les seves obres representen la relació de l’home amb la natura, així com les emocions i relacions humanes.
Ferro, fang, guix, fusta, són algunes de les matèries plàstiques passives que sovint fa servir, i que dins de la seva obra esdevenen organismes palpitants de vida.
Li encanta provar noves tècniques i combinacions de colors i materials i sòl treballar amb una gran varietat d’eines.
No li agrada establir límits per a la seva imaginació artística, amb teles, guixos o espàtules.
Les seves creacions, amb el seu caràcter d’abstracció estructural, són intrigants i amaguen un storytelling que apel·la a les emocions i als sentiments.
Per a ella, l’art abstracte és una forma d’autoteràpia, en la qual pot deixar que els seus pensaments i emocions flueixin lliurement.
Rafa Contreras, Andorra
Pintura, tècnica mixta
Tel. 343590
Romina Dolonguevich, Andorra
Instal.laciò efímera
Una instal·lació, feta i inspirada al 100% d’elements naturals. Un homenatge al nostre entorn natural.
Una invitació a parar i observar un instant tan bell com efímer.
Instagram/_______mome
Rubèn Penya, Espanya
Escultura
Aquest projecte (Estacat, 2022) parla d’una llar que els anys han definit com a presó. Una presó que oprimeix la llibertat, la creativitat, les idees, els somnis, les percepcions i els propis sentiments. Una autèntica cel·la de càstig que et converteix en víctima involuntària i sovint inconscient de les agressions que hi tenen lloc. Paradoxalment és aquesta una cel·la transparent, perquè l’habitant necessita una obertura per on expressar l’opressió que sobre ell recau. Però alhora que li proporciona un marge de llibertat, aquesta obertura l’exposa i el deixa indefens de la forma en què ho fan les xarxes socials: sense intimitat i sense possibilitat de recuperar la força i la confiança en si mateix que tota llar hauria de proporcionar. És clar que és aquest un mal menor. La transparència de les xarxes socials el deixa sense intimitat, cert, però li permet una sortida front a l’hostilitat que hi troba a la llar, front a l’arquitectura rígida d’un espai inhabitable que no el deixa respirar.
https://www.instagram.com/octavamuchos
Ruseta Sá, Espanya
Pintura
Enfocament treball
Trasllum és una sèrie de tres pintures que explora com el cos de la dona ha estat explotat i conquistat per una violència sistemàtica i estructural que hem normalitzat de tal manera que ens ha allunyat de nosaltres mateixes fins al punt de diluir la nostra pròpia identitat.
Trasllum reflecteix el cos de la dona des de l’interior, veiem la seva conformació a partir de les ferides, cicatrius i vels que ens construeixen. Totes aquelles capes que ens han protegit i han sobreviscut.
He volgut pintar la profunditat i la densitat dels nostres cossos, he utilitzat colors suaus i càlids i he combinat l’aquarel·la amb l’acrílic.
http://www.rusetasa.com/watercolor
Yolanda Sanmarcos, Andorra
Pintura
La meva obra parla sobre la Transparència, el pes, la lleugeresa, els límits i les fronteres invisibles, les veritats auto imposades, les mentides que ens diem per sobre portar la vida. La llibertat pròpia, però també, les nostres limitacions. La relació amb nosaltres mateixos. La relació amb el món. L’univers interpersonal. La introspecció humana. Uns microcosmos personals i interns, explicats en una sèrie de retrats
@yolanda_sanmarcos_artist
ordinojardinsdart.com 