2017

Llistat d’artistes participants en l’edició 2017 :

Jean luc HERBERT

“Ne me quitte pas »
és una col·lecció d’imatges realitzades al centre geriàtric El Cedre del SAAS aquets dos ultims anys
L’objectiu d’aquest treball és oferir als seus residents, a les seves famílies,a els seus éssers estimats, i també als visitants, i per descomptat els treballadors, una visió alhora artística i sensible de la vida del centre:
penes i alegries,
el seu dolor i esforç,
ritme i moviment,
la seva duresa i la seva dolçor,
La seva monocromia i el seu color

“Ne me quitte pas »
Representa tot lligam entre el passat i el present,
és el sentit donat per la família a allò que es converteix aquell o aquella que acompanya
és la memòria que es manté i / o que s’aprèn
és el manteniment dins d’una vida esdevinguda encara més fràgil
són els gestos tècnics fets quotidianament
són aquestes separacions, aquestes llàgrimes aquest plor i aquest dol
són aquestes carícies, aquestes mirades i aquests petons
són aquests ulls que brillen, i aquestes mans que encara porten la calor …

“Ne me quitte pas »
són tots aquests retrats
és un temps gravat, un homenatge a la vida,

Una invitació a l’acceptaciò

——————————————————————————————————————————

Gemma PIERA

La meva formació com a ceramista configura l’execució d’una gran part de la meva obra, utilitzant per tant la tècnica de la ceràmica i el gres com a base principal. Gairebé sempre treballant en blancs i negres, i introduint-hi diversos materials com el ferro, el plàstic, el vidre, el cordill, etc, buscant establir un diàleg entre matèries, on un element ajuda a donar rellevància a l’altre.
En la recerca de noves tècniques, he fet algun tanteig en el món de la vitrofusió, experimentant la resposta del vidre combinat amb altres materials
També desenvolupo una obra més intimista i de recerca, manipulant el paper i les fibres tèxtils, com matèria d’expressió plàstica, buscant sempre, la relació que s’estableix entre els materials, i creant punts de tensió que em permeten descobrir nous camins en el procés creatiu.

——————————————————————————————————————————

Alfons VALDÉS

——————————————————————————————————————————

Zhihong ZHENG

——————————————————————————————————————————

Reinaldo MÀRQUEZ

Ficha técnica de la obra:

Autor: Reinaldo Márquez

Técnica: Edición e impresión digital sobre soporte rígido

Medidas: 80 x 80 cm

Texto presentación:

Existe un universo de emociones y sensaciones desconocido para muchos, pero muy real y sufrido por otros. Partiendo de una experiencia personal, el autor pretende expresar una visión con tintes surrealistas, de una afección humana y sus consecuentes reacciones emocionales, en el conjunto de personas que la padecen … este universo lo conoceremos como “ALERGIAS”.

Se presenta un conjunto de imágenes enfocadas en el género de Fotografía de autor, que con el uso de técnicas de edición digitales y el apoyo de estimulación de sentidos en el espectador, desvelarán una oscura realidad.

Text de presentació
Existeix un univers de emocions i sensacions desconegudes per a molts, però molt real i sofert per altres. Partint d’una experiència personal, l’autor pretén expressar una visió amb tints surrealistes, de una afecció humana i les seves conseqüents reaccions emocionals, en el conjunt de les persones que el pateixen… aquest univers el coneixem com “AL·LÈRGIES”

——————————————————————————————————————————

Monique COUDERC

La naissance d’un tableau est mystérieuse… alternant de longs moments de réflexions et de fulgurances créatives, mon travail se nourrit de la couleur, des matières, de mes expériences et de mon rapport au monde.
Les tableaux actuels sont faits principalement à l’acrylique et d’éléments de récupération glanés au fil des jours…
Je commence par faire des fonds colorés que je travaille en plusieurs couches de peintures. Puis vient la construction, comme un puzzle, de mon tableau. J’introduis divers papiers (extrait de livres, de partitions de musique, du carton, de la gaze, de revues…) et affiches récoltées lors de mes voyages en Europe. J’apporte à ces « bouts de papiers, de tissus, de filets etc.. »une autre vie, une autre interprétation. Chaque tableau à son histoire, un vécu que j‘aime raconter…
J’introduis également des pâtes et gels de structure, du minéral composé de sables. Le processus créatif devient intuitif dans la relation des couleurs et de la composition globale de l’œuvre.
Lorsque le tableau est bien avancé, un équilibre se fait ; j’utilise les pastels secs, des crayons de couleur pour tracer des traits, marquer les lignes, faire ressortir les couleurs afin de structurer et donner davantage de force à la composition finale.
El naixement d’un quadre és misteriós… alternant llargs moments de reflexió i de fulgurances creatives, el meu treball es nodreix del color i de les matèries, de les meves experiències i de la meva relació amb el món.
El quadres actuals son fets principalment amb acrílic i elements de recuperació trobats al llarg dels dies.
Començo per fer els fons de colors que treballo amb varies capes de pintura. Després ve la construcció com un pusle, del meu quadre. Introdueixo papers (llibres, partitures de musica, cartró, revistes…) i cartell recol·lectats durant els meus viatges per Europa. Aporto aquest trossos de paper, de teixits, una altra vida, una altra interpretació. Cada quadre té la seva història, un viscut que m’agrada explicar…
Introdueixo també pastes i gels a la estructura, minerals i terres. El procés de creació esdevé intuïtiu dins de la relació de colors i de la composició global de l’obra.
Quan el quadre esta ben avançat, es fa un equilibri, utilitzo pastels secs, llapis de colors per traçar ratlles, marca línies, fer sortir colors a fi de estructurar i donar més força a la composició final.

——————————————————————————————————————————

Miguel LEBRON

Les Chants de la Terre.

Depuis la naissance du monde, le champ magnétique terrestre nous entoure, nous oriente et nous protège.
Soumis à l’influence de cette énergie, puissante et inépuisable, la matière se transforme, bouge, prend vie.
En rendant visible l’invisible, « Les Chants de la Terre » sont l’expression picturale des champs magnétiques terrestres.
Ils nous transportent au-delà du temps, dans un voyage initiatique où l’irrationnel devient tactile, le rêve réalité.
Situés entre le Land Art et la Post-Photographie, ils représentent l’expression magnétique de la terre, à un moment et un lieu très précis.

Els Cants de la Terra

des del naixement del món, el camp magnètic terrestre ens envolta, ens orienta i ens protegeix.
Sotmesos a la influència d’aquesta energia, potent i inesgotable, la matèria es transforma, es mou, agafa vida.
Fent visible allò invisible, ” Els Cants de la Terra” són la expressio pictural dels camps magnètics terrestres.
Ens transporten al més enllà dels temps, dins d’un viatge iniciàtic on lo irracional esdevé tàctil, el somni, realitat.
Situat entre el Land Art i la Post fotografia, representen la expressió magnètica de la terra, en un moment i lloc precís.

——————————————————————————————————————————

Martín BLANCO

LA MODERNA AROMA DE LA VIDA
Art Digital
70cm x 100cm

(…)
La societat moderna és cada cop més global.
El concepte de globalització està fortament lligat amb l’aparició d’Internet.
Si bé comença com una xarxa de caràcter militar creada pel Departament de Defensa dels Estats
Units l’any 1969, fa la seva aparició tal com la coneixem avui en dia a mitjan anys 90.
I és ja més recent, a finals de la dècada dels 90, quan apareix el fenomen conegut com a “bloc”.
Gràcies a aquest fenomen, la gent comença a trobar canals de comunicació abans inexistents, ja
que no tothom tenia accés a publicar articles d’opinió en qualsevol mitjà de comunicació
tradicional.
Així doncs, comencen a aparèixer tot tipus de blocs en què la gent opina, argumenta, exposa i
critica sobre temes de qualsevol índole, i a poc a poc la informació es descentralitza.
(…)

——————————————————————————————————————————

Juan Manuel GONZALEZ

Concepto del trabajo: Lo infinito
La pintura me deja sentir que soy parte de este mundo de una forma activa y transformadora, y al mismo
tiempo ser parte de una tradición. Pintar me da pertenencia cuando entiendo que soy un pequeño
eslabón más en un cadena ancestral, y eso me conmueve.
Si ahora pinto árboles o animales, es porque ya no me es extraña la pintura rupestre de la prehistoria
humana, pues creo que con el devenir de los tiempos las personas somos nuestros hijos pero también
somos nuestros muertos, y que mediante mi trabajo, la pintura, reconozco lo construido y al mismo
tiempo hago mi aporte hoy, manteniendo la conección con mi esencia.
El filósofo Baruch Spinoza decía que no hay una única esencia, sino que somos todos parte de la misma
esencia, que somos una forma del infinito.
Y para mi la pintura encarna ese infinito.

Concepte del treball: L’infinit
La Pintura em deixa sentir que sóc part d’aquest món de una manera activa i transformadora, i al mateix temps, ser part d’una tradició. Pintar em dona el fet de pertànyer a quelcom quan entenc que sóc un petit esglaó més en una cadena ancestral, i això em commou.
Si ara pinto arbres o animals, és perquè ya no se’m fa estranya la pintura rupestre de la prehistòria humana., doncs crec que amb el esdevenir dels temps les persones som fills nostres però també dels nostres morts i que, mitjançant el meu treball,la pintura, reconec lo construït i al mateix temps hi dono alguna cosa, mantenint la conecció amb la meva essència.
El filòsof Baruch Spinoza deia que no hi ha una única essència, sono que tots som part de la mateixa, que som una part de l’infinit.
I per a mi la pintura encarna aquest infinit.

——————————————————————————————————————————

Jeniffer FERRER

“CAVIL·LACIONS”
Què s’amaga darrera de la frontera d’un rostre?
Circumstàncies, experiències, bellesa…
On resideix la bellesa?
Floreix de la naturalesa humana?
O s’arrauleix sota el seu abric?
Traspassar la frontera, trobar l’essència.

 

Us convido a entrar en un món fràgil i escruixidor a través de múltiples lectures del rostre que reflecteixen la transitorietat de la vida i de la bellesa.
Un arbre, síntesi entre l’arbre de la vida i l’arbre del coneixement, ens acull sota la seva copa. De les seves branques pengen fràgils i estranys fruits: rostres buits que ens interroguen, obligant-nos a reflexionar sobre la fugacitat de l’experiència humana, la bellesa i la seva inexorable transitorietat. Els seus llavis freds semblen murmurar-nos que gens roman, gens està complet, gens és perfecte.

——————————————————————————————————————————

Ioana Dana NITESCU

Instalación evolutiva con el título “El sol y la luna”.

La instalación cambia su aspecto por la noche y de esta manera se destaca la diferencia entre original y copia. Al final de la transformación la copia guardará solamente unos leves rasgos prestados al original. La belleza interna del original iluminará la noche de una forma singular. Este enfrentamiento inicia un proceso pensativo que valora el poder de la obra artística genuina, que consigue transmitir sensibilidad.
El blanco-negro de las obras, en contraste con los triángulos de color, simbolizan la esencia del gesto, pensamiento artístico materializado en huellas y marcas que rasguñan el papel en formas nacientes que dependen de la luz del sol y de la mirada inconsciente del espectador. Con la oscuridad los pensamientos del artista consiguen encenderse con luz propia, las formas llegan a su plena manifestación.

 

Instal·lació evolutiva, “El Sol i la Lluna”
(…)
La Instal·lació canvia el seu aspecte per la nit i d’aquesta manera se’n destaca la diferència entre l’original i la còpia. Al final de la transformació, la còpia guardarà solament uns lleugers tocs deixats al original. La bellesa interna del original il·luminarà la nit de forma singular. Aquest enfrontament inicia un procés mental que valora el poder de la obra artística genuïna, que aconsegueix transmetre sensibilitat.
El blanc i negre de les obres en contrast amb els triangles de colors, simbolitzen la essència del gest, pensament artístic materialitzat en empremtes i marques que rasquen el paper en formes naixens que depenent de la llum del sol i de la mirada inconscient del espectador. Amb la foscor, els pensaments del artista aconsegueixen encendre’s amb llum pròpia, les formes arriben a la seva plena manifestació.

——————————————————————————————————————————

Emma REGADA

Escultora, performer i dissenyadora nascuda entre les
muntanyes d’Andorra. Ha estudiat Belles Arts a
Barcelona i ha finalitzat el Màster d’educació Artística.
És una de les fundadores del grup de performance Nus-Nu.
Actualment treballa en un taller particular d’Andorra
on desenvolupa les seves escultures, projectes artístics i
treballs de decoració

——————————————————————————————————————————

Delphine GRAUL

Artiste plasticienne Franco-Luxembourgeoise née au Luxembourg en 1982, Delphine a suivi une formation à l’Ecole Nationale des Beaux-Arts de Paris (ENSBA), et obtient son diplôme d’Arts Plastiques et Sciences de l’Art à L’université Paris 1 Panthéon-Sorbonne en 2017. Elle exposera aux Jardins d’Ordino dans le vieux lavoir situé à la Casa d’Areny-Plandolit, lieu qu’elle souhaite investir avec une installation qui dialoguera avec l’espace proposé. Ses pièces en bronze seront également visibles. L’artiste s’explore dans une recherche plastique qui interroge à la fois la matière et la forme et questionne l’identité.

Artista Plàstica (França i Luxemburg), neix a Luxemburg l’any 7982. Ha seguit una formació a l’Escola Nacional de Belles Ars de Paris (ENSBA) i obté el seu diploma d’Arts-Plàstiques i ciències de l’Art a la Universitat Paris 1 Panthéon Sorbonne al 2017. Exposa a Ordino Jardins d’Art en el safareig dels jardins Casa d’Areny Plandolit, lloc que desitja investir amn una instal.lació que dialoga amb l’espai proposat. Les seves peces en bronze seran també visibles. L’artista explora dins d’una recerca plàstica que interroga a la vegada la matèria i la forma i la qüestió de la identitat.

——————————————————————————————————————————

Jaume CAMPMANY

Llocs emblemàtics que intento expressar amb el romanticisme que m’ha captat el moment de veure-ho, la sensació de fred, pluja i llums cálides, transmetent la emoció que fa sentir, tant el bon com a mal temps

——————————————————————————————————————————

Àstrid JANER

TÍTOL: Intercanvi

MIDA: A4

TÉCNICA: Acuarel·la i llapis

SUPORT: Paper acuarel·lable

Veig el meu treball com una manera de ser crítica
amb els meus sentiments, fent-los sortir a la
superfície, de manera que puc analitzar-los i entendre
la font de la qual provenen. Aquests recursos
visuals em serveixen per crear un diàleg
entre la meva obra i l’espectador. Tot i que l’obra
presentada es pot acotar a un tema d’ interès o
una temàtica determinada, hi poden haver diverses
interpretacions. Veiem les coses tal i com
som. Tot i així, no vull que les meves obres siguin
un monòleg, sinó que remoguin certes coses en
l’espectador, com per exemple, una qüestió que
podria sorgir de la peça anterior seria “qui sóc jo
d’aquestos personatges, com afronto jo els problemes?”

——————————————————————————————————————————

Alexia NAVARRO – Rascal

Obra
Feelings és el resultat d’una sèrie d’emocions que qualsevol ésser humà
pot sentir. L’artista vol transmetre els diferents sentiments pels quals
passem les persones en tenir una motivació. Quan tens una motivació,
ja sigui per un projecte, un esport, una professió o un hobby recorrem
grans distàncies per impulsos emocionals que ens fan arribar al destí
desitjat. Aquests sentiments no sempre són reconfortants ni agradables,
podem passar d’una eufòria i un entusiasme que inspira a la creació i la
realització fins a una frustració i decepció quan no s’assoleix.
Aquesta obra s’ha realitzat amb el suport de taules de skateboard
perquè per a l’artista l’skate és un clar exemple d’esport que pot englobar
tots aquests sentiments quan el practiques.

%d bloggers like this: