2015

Llistat d’artistes participants en l’edició 2015 :

Silvia GUILLEM

Silvia Guillem

silviaguillem.blogspot.com

Casa –  Paraula – Lletra – Temps – Branca

Aquests 5 mots són el fil conductor i el significat de l’obra;

(…)

Per mi aquests 5 elements són essencials per desenvolupar la meva obra. A partir d’aquests els projectes van tenint forma.

——————————————————————————————————————————

Jean-Luc HERBERT

Herbert

jluc.herbert@gmail.com

Remets du bois

C’est placer l’arbre au centre de nos vies

de nos villes aussi

c’est en utiliser toute la beauté, la force et l’énergie

c’est ne pas oublier d’alimenter ce qui nous réchauffe

c’est placer la vie avant toute autre chose

c’est ne jamais laisser le feu s’éteindre

c’est se souvenir que nous ne sommes pas éternels

c’est réaliser et se réaliser… voir que la vie est belle

pour moi c’est faire de l’image, pour celle que j’aime

c’est peindre…

ce sont des images grands formats sur bâches

et quelques tirages en encadrement

de mousses,

d’écorces,

de racines

de feuilles

de lychens

de fruits

de saisons qui se posent sur les branches

de troncs marqués par le temps

c’est surtout une installation offerte aux visiteurs

une accroche visuelle

une invitation à entrer dans la magie de la lumière…

où, petits et grands, tel le papillon, se laisseront capturer au fil de la

journée, sur le mur blanc de notre chambre noire.

——————————————————————————————————————————

Neus MOLA

Neus Mola

Concepte

La meva obra gira entorn dels mapes, la geografia i les constel•lacions simbolitzats iconogràficament amb les branques i les arrels dels arbres, de manera que les seves extensions formen una xarxa de camins que volen representar una metàfora gràfica dels trajectes vitals, que defineixen la vida limitada i finita de l’individuo. Aquells camins triats, voluntària o involuntàriament, que ens defineixen com a persona o aquells camins latents mai viscuts o únicament somiats o idolatrats…

La nostra identitat es configura de tots els moments viscuts i aquests s’ubiquen en un mapa imaginari que ens defineix de manera única i particular.

——————————————————————————————————————————

Marc VIDAL

Marc Vidal

http://www.facebook.com/profile.php?id=100009489002622

——————————————————————————————————————————

Maite LUQUE

Maite Luque

Concepte

L’obra que presento al concurs dels Jardins d’Art, representarà (topología) el poble d’Ordino amb la disposició de les capses de metall ( color de “plomb”) i amb els gravats a l’interior.

Dins del gravats (10cm x 10cm) estaran representats diferents llocs d’Ordino, fragments de diferents parts que formaran tot un.

La repetició gestual dins la tècnica i la repetició de la forma en el suport (matriu), són dos elements  que han anat lligats amb la noció del temps.  Aquesta idea, d “explorar” una única forma té una cognotació paradoxal, (ficar el treball de le series) pel fet de poder canviar-la i modificar-la als ulls de l’espectador. “La différence dans la répétition, n’est répétition que par son obsession d’autre chose”.

——————————————————————————————————————————

SEBA

Seba

www.artsiteseba.jimbo.com

Concepte

J’axe ma recherche artistique sur la distance ethnologique entre l’univers

domestique (espaces de sociabilité et privés) et l’existence d’un dehors.

De cette distance naît une confrontation, une intersection et une distanciation

de l’espace privé (le personnel) et de l’espace public (le social).

Le territoire de l’intime dans nos sociétés ne correspond plus aux codes sociaux

historiquement préétablis. Sa (re)conquête demeure néanmoins un enjeu

d’actualité à une époque où le privé et le public interagissent communément.

Les notions d’individualité, de passage, de transition, de frontière, de

protection,de crainte, d’ouverture/fermeture, d’attente, d’issue,

d’isolement…alimentent mon approche artistique.

——————————————————————————————————————————

Mercè CIAURRIZ

Mercè Ciaurriz

Concepte

“Entra potser t’has deixat quelcom”.

———————————————————————————————————————————————————-

Susanna FERRAN

Susanna Ferran

www.susannaferran.com

Concepte

L’espiral és un simbol que trobem en les estructures de l’univers, del que és infinitament petit fins allò infinitament gran, com la doble hèlice de l’ADN fins al remolí de les galàxies.(…)

———————————————————————————————————————————————————-

Montse MAYOL

Montse Mayol

http://montse.mayolmas.com/

Concepte

(…)

Pensament, sentiment i emoció

-El pensament és un fenomen psicològic raciona. No obstant això, els pensaments poden activar sentiments

-El sentiment és el resultats d’una emoció a través de la qual la persona que és concient té accés al seu propi estat anímic.

-En el punt de partida de tota experiència hi ha sempre una sensació física.corporal. Aixó és al que anomenem emoció. (…)

———————————————————————————————————————————————————-

Alexandre BOUZIDI

Alexandre Bouzidi

Concepte

ARROSOIR

L’été pendant deux années comme travail saisonnier j’étais caricaturiste, à Collioure sur la côte Catalane, j’accentuais les expressions des estivants, je captais une partie du visage ainsi que les attitudes ect.

A la fin de chaque saison je fus lassé par cette activité monotone, qui, dans le fond ne me plaisait pas et nourrissait en rien mon travail artistique personnel.

Le travail que je vous présente utilise cette lassitude ainsi que les principes de base de la caricature que je pousse à l’extrême.

———————————————————————————————————————————————————-

Anna MANGOT

Anna Mangot

Concepte

Les obres d’aquest conjunt exploren la forma del cos humà així com les relacions entre les persones. L’estil de l’obra és bastant abstracte, si partim de la base que les figures estan creades a partir d’un traç continu. Perfil vol donar un sentit infinit a la representació de l’home i de la dona, doncs les figures parteixen de la representació gràfica d’aquest símbol. La brillantor intensa dels colors en aquest tipus de suport, serveix a l’artista per donar vida i representar sentiments a les figures.

———————————————————————————————————————————————————-

ZOE

Zoe

artofzoe.com

Concepte

Nature versus Nurture…

Parteixo d’una acció creativa que busca una estructura bàsica en forma de degoteig controlat  que meticulosament vaig fragmentant, imitant la natura; així trobo la repetició d’una unitat que reprodueix  una retícula fractal.

A continuació busco  taques abstractes més compactes per rebaixar la saturació visual , retallar l’espai i conduir la mirada  a un ritme menys artificiós.

He volgut incorporar també certes al·lusions a  l’ estètica dels aborígens australians ( successió de puntets en trajectòria lineal) per recordar que l’art indígena també segueix els principis de  fractalitat.

———————————————————————————————————————————————————-

Jesús CAMPOS

Jesus Campos

Concepte

Diferents tipologies d’extensió del color i atmosferes cúbiques, rectangulars o rodones. A vegades partint només d’un color únic, però ideant la vibració d’altres colors reflectits amb aquest color “èter” o primordial, com si fos l’aigua o el cel, que tenen la capacitat de reflectir algun color a part del seu color dominant.

———————————————————————————————————————————————————-

Mònica ARMENGOL

Monica Armengol

www.monicaarmengol.com

Concepte

Instal·laciò Paleta estesa

Es tracta d’una instal·lació al aire lliure de la meva paleta de colors. Suspensió amb pinces d’una cinquantena de papers tenyits a mà de diferents colors en gradació en tres files de cordill que es veuran il·luminats per la llum exterior.

 

———————————————————————————————————————————————————-

Jules FETA

Jules Feta

http://www.julesfeta.com

Concepte

La Nature Autrement

———————————————————————————————————————————————————-

Pilar LOPEZ BAEZ

Pilar Lopez

http://www.pilarlopezbaez.com/

Concepto

Quizás no haya nada más mítico que esas vacaciones de verano que vivimos de niños… ¿o no? Parece como si esos estíos pasados, más o menos borrosos, tuvieran el poder de hacer palidecer el resto de veranos de nuestras vidas. En los cuadros de la serie “El verano invisible” niños, adultos y familias se nos muestran espontáneos, absolutamente inmersos en sus actividades vacacionales. Sin embargo las imágenes se alejan de la representación fotográfica, más bien parecen pasadas por el tamiz de la mirada adulta que intenta hacer memoria. Las sensaciones, las fotografías de la infancia,  las historias que escuchamos sobre nuestra biografía, así como la influencia de lo que se supone debe ser un verano para un niño … todo esto está aquí, y también algo más. Estos veranos nos invitan no sólo al recuerdo y a la reflexión sobre la construcción de la memoria y por ende de la identidad, inevitablemente su peso nos evidencia el abismo de la existencia y el devenir.

———————————————————————————————————————————————————-

Manuela DE MIGUEL

Manuela de Miguel

http://manuelademiguel.blogspot.com.ar/

Concepte

“El niño sueña. Una hoja cae.

Camina por un campo en tinieblas, buscando algo que lo salve.

La respiración pesa y su transpiración toma forma.

El asombro rompe en su pecho joven,

del otro lado del río, un susurro, una esperanza.

Su inocencia desequilibra al mundo con su propio pulso, como un animal suelto que tiembla.

La noche desprende sombras sobre el campo con su oscuridad perversa.

Sus ojos están a punto de romper en llanto.

Su miedo de perder la batalla, crea monstruos horribles que irrumpen en la quietud del agua.

La noche es como un caballo herido y oscuro, dónde un animal salvaje chupa su sangre.

El niño sueña, busca, cae.

El niño lucha, a tientas, contra la realidad que lastima al mundo.

Sus ojos aún no se cerraron,

Y se acostumbran a la oscuridad,

y ahora puede divisar aquellos animales que giran sobre él y llevan su nombre en los dientes.”

——————————————————————————————————————————

Rodrigo ILLESCAS

Rodrigo Illescas

www.rodrigoillescas.com.ar

Concepte

¿Están ahí? 

Ellos actúan en su íntimo teatro, pero de teatro hace también la entera ciudad, y los actores son legión, y el drama coronado por el silencio abarca ya muchos días y muchas noches.

En esa completa inmóvil abstracción de la que hasta el dolor y el terror están ausentes; criaturas vivientes parecen escuchar y hasta vigilar alguno de sus órganos, el corazón, digamos, el secreto e irreparable curso de la sangre.

Ventanas que dan no se sabe dónde, vacían el tiempo con su luz cruda y salvaje.

El cuerpo empieza a respirar no más rápido sino más hondo.

Y sus corazones soportan. Porque se ve que el corazón puede soportar cualquier cosa, cualquier cosa, cualquier cosa…

——————————————————————————————————————————

Gemma PIERA

Gemma Piera

——————————————————————————————————————————

Alfons VALDÈS

Alfons Valdes

Concepte

CASAMANYA

La meva proposta es basa, en Ordino i les montanyes properes

Pintura inspirada en el CASAMANYA, la muntanya, per a mi, màgica d’Andorra

——————————————————————————————————————————

Gilles RIEU

Gilles Rieu

L’acrylique est livrée en nacre transparente, cependant, onctueuse.

Triturée dans le vif par un manche de pinceau emporté par la fougue scripturale, elle envahi la surface de la toile, en totalité. Sans pouvoir encore distinguer si ce n’est de l’acharnement ou de l’opiniâtreté digne de celle du Facteur cheval,-« Que plus opiniâtre que moi se mette à l’œuvre. »-, les mots tombés des pages de Céline s’envolent frénétiquement vers leurs espaces soudainement matérialisés. Virevoltants comme vols de corbeaux grinçants, ils replongent les souvenirs dans les tranchées de 1914 exhumées par l’écrivain. J’y avais reconnecté la souvenance familiale d’un arrière grand-père, figure stoïque d’une famille rurale. J’étais allée chercher des racines,  dans ces lectures. Dans son tableau, Gilles me livre crues les projections stridentes des balles sifflantes. Sa verve calligraphiée me renvoie les douleurs d’une humanité guerrière, froide, blanche comme une chantilly sans sucre, piétinée, souillée du pied boueux des hommes soldats d’une guerre qu’ils ont fait leurs. C’est une valse devenue folle, scandée de heurts, de violence, de peurs, de chair ouverte comme des sillons de cicatrices ; les tranchées labourées dans la peau matricielle noire de la terre mère. Fut-elle nourricière ? C’est à se le demander. Ceux là qui foncent vers la destruction de leur forme n’auront plus jamais faim. Céline, … culture du travail aux accents de jazz mal embouché. Finalement, mourir à crédit, est-ce trop cher payer ?

Ça sent le scandale, mais ça ne devient jamais la boue. Juste avant. Il arrête juste avant que de lui faire perdre sa nature, à ce blanc qui se décline presque plus facilement qu’une palette de gris. Etrange déclinaison. Le peintre s’arrête juste avant que les mots ne s’y déversent en se perdant, ne s’y embobinent en rencontrant les faces de l’étonnement, les barbelés d »angoisses, les canons des vengeances. Cathédrales ruinées de mots bombardés. Mots et visages mêlés me font l’effet de gargouilles inquiétantes devinées au détour des traits.

« Oui, Gilles. L’Art venge la vie. » J’eusse préféré qu’il la rangeât dans la concorde, la paix.

Mais il ne faut …pas s’y fier …

Fabienne HAVARD

——————————————————————————————————————————

Montserrat ALTIMIRAS

Montserrat Altimiras

www.macimatge.com

TOT ES DIBUIXA I ES DESDIBUIXA.

TOT HO SENTIM I HO DEIXEM DE SENTIR.

MOMENTS QUE HI SÓN I QUE DEIXEN DE SER-HI.

TOT ÉS UN INSTANT…

——————————————————————————————————————————

JACEK

Jacek

Ma philosophie.

La peinture est toujours le témoin de son temps, elle n’a pas de prise sur lui, elle ne fait que passer et s’adapter.

Au 21ème siècle, tout va très vite, tout devient éphémère, tout devient jetable.

Pris dans cette tourmente, moi aussi j’ai été saisi. Est-ce un bien ? Est-ce un mal ? Nul ne peut le dire pour le moment, vivons l’instant présent comme si c’était le dernier.

Ma peinture est abstraite, chargée de symboles, elle est ouverte, colorée et généreuse pour celui qui sait l’accrocher du regard, rentrer dans ses entrailles et se l’approprier.

La technique que j’ai mise au point, la Digit Peint est moderne et novatrice des pratiques numériques.

Elle mélange l’art numérique digitalisé et la peinture abstraite. Son ciment est la symbolique, ma symbolique des nombres : le 7.

Par ce label, dans chaque toile s’inscrivent 7 ronds de différentes dimensions et de différentes couleurs, c’est ma signature.

Je n’en oublie par pour autant la peinture traditionnelle abstraite pour conter ou raconter des histoires. Peindre une série de toiles c’est véhiculer un message, telle restera plus tard l’âme du peintre.

——————————————————————————————————————————

Artista convidat JAUME CAMPMANY

OBRA

artista_convidat

Concepte

El paisatge que veiem diariament, però que hi ha un dia, una hora i un moment, que al veure-ho amb la llum del capvespre i l’olor de la pluja que refresca l’ambient, ens fa sentir una  sensaciò  què ens queda en el récord.

%d bloggers like this: